Article publicat per en Joan Trias a “La Segarra”, fa pocs mesos…

El diumenge, dia 21 de maig va tenir lloc, a Sant Feliu de Codines, la 27a. Edició de la Fira del Rellotge, a la Plaça Josep Umbert Ventura on si van aplegat una trentena d’expositors per a mostrar i vendre tota clase de rellotges, a la vegada de molts curiosos, coleccionistes, o interessats en aquesta modalitat, i que venien de diferents indrets; a més hi ha també un interessant “Museu del Rellotge”.
A Santa Coloma de Queralt tenim, al recinte del Castell, la col.lecció de rellotges d’en Joan Trias Anglada, que encara no he tingut ocasió de visitar, per la limitació dels seus horaris.

Ambdues manifestacions, i col-leccions tenen com a fil comú el rellotge, un element que forma part de la nostra vida i què, ara, amb les noves tecnologies, ha anat quedant relegat, però que ha estat important per a moltes generacions; no fa molt a pagés, i en indrets rurals, el temps s’acompasava amb les hores de sol i llum…
Els horaris (de la fàbrica o treball, del transport, les escoles, l’oci, l’horari de les botigues…) ens fan seguir uns ritmes què condicionen les hores de la nostra vida i el rellotge s’ha anat convertint en una peca més de nosaltres.

Rellotges de paret, de campanar, de corda, de butxaca, de canell, de joieria, de digitals,… de tota mena i de possibles subcoleccions que es podrien fer.
Però al igual que altres elements mecànics (cotxes, motos, maquinària diversa…) necessiten d’un manteniment periòdic, si volem que funcionin, i aquí, al igual que en els oficis antics, hi ha molt poca formació i/o especialització.

No ens podem enganyar : la col.lecció de Santa Coloma de Queralt, no genera per si sol l’atractiu de visitants continuats, com per tenir uns horaris de visita definits, més enllà de la voluntarietat de les persones que ho aprecien i que hi treballen desinteressadament; el no poder transmetre la personalització dels diferents elements de la col.lecció, a altres possibles veïns, amics o gent interessada en aquesta temàtica, aboca aquesta col.lecció a un futur incert.

Potser les vivències de Sant Feliu de Codines, i d’altres indrets, l’interrelació entre ambdues poblacions, les visites, o les activitats que es puguin generar al voltant d’aquesta col.lecció colomina poden ajudar a enfilar un millor recorregut del què és preveu ara…
La propia museització, l’anècdota i l’història de les peces, cursets o altres accions formatives sobre la conservació dels mateixos…poden ser elements que facilitin aquest turisme cultural, i un element més d’interés visitable…