Davant posicions diferenciades, cal trobar l’encaix per integrar projectes i fer viable la gestió; l’apropament comporta moltes vegades trobar el punt de consens…

Fa uns mesos en la conferència, d’una coneguda periodista, especialitzada en l’actualitat política i arran de l’analisi anticipat de, les llavors properes, eleccions municipals a Catalunya, esmentava el titular que dóna nom a aquesta entrada.
És cert què, llegit de cop, sembla un contrasentit, una forma de contradir el que s’ha dit, però m’agradaria fer una aproximació al que es va comentar.

Sembla què, totes les informacions, propostes, titulars i continguts informals, moltes vegades fets de forma poc estudiada, ofereixen titulars, que sedueixen als periodistes i omplen les primeres planes dels mitjans.
Cal diferenciar la noticia, la proposta o el titular de la realitat, ja que  quan aquestes s’han de treballar és quan poden sorgir els entrebancs : uns de reals sobre el terreny (en la forma, mides, normativa i la viabilitat…) i, altres, sorgits d’una negociació amb altres partits politics per asegurar la seva aprovació.

Les negociacions no són gens facils, especialment, quan no hi ha una predisposició, quan cal confrontar posicions, i arribar a un consens, que s’hi s’arriba amb la cessió d’alguna de les parts, o d’ambdues, amb temes, que poden fer incomplir alguna de les asseveracions reflexades al programa electoral.
En aquests casos, sembla viable ser incoherent, prioritzar projectes ciutadans, i l’interés general dels ciutadans; un altra cas eé quan, depenen del resultat de les eleccions, es produeixen, o s’han de produir  aparellaments de partits per fer viable la gestió d’una administració, encara que aquests tinguin projectes ideològics, molt distanciats.
No hauriem de promocionar mai, l’un contra l’altra, en campanya perquè, de vegades, el nostre adversari politic, pot ser el nostre company de camí…