El poder visual de les informacions numèriques…

Els càlculs matemàtics, les fórmules i les formes geomètriques, o les parts mes empíriques d’aquesta ciència, han estat el fonament d’una part del coneixement clàssic, i del contingut dels libres de text dels nostres fills i nets; els números son freds i exactes, i ens acompanyen en moltes de les nostres rutines diàries : si diem “la quarta casa del carrer”, o “la teva nota de l’examen es d’un 4,7”, o “vaig a buscar tres litres d’aigua”… son frases en què els números ens indiquen i situen clarament el que volem dir.
Però en aquest món modern en que tot es qüestionable, e interpretable, li donem a la matemàtica una interpretació oberta : si tornem al exemple del examen de 4,7, algú podria dir que es un “casi 5″, perquè si apropa més i per tant un aprovat o superat”.
Anant a les tres qüestions que donen peu a aquesta entrada diríem :

“Quan dos i dos no fan quatre”, i es cert, quan estem agafant unitats diferents; per exemple podem sumar dos litres de llet amb dos enciams ? : si, perquè son 4 elements numèrics però, aquests, no tenen res a veure i per tant, no ens portaran enlloc.
Al mon polític, ens passa el mateix ; no podem ajuntar regidors de diferents partits, ideologies o propostes electorals, d’una forma poc seriosa (el que algunes TV en diuen els “Pactómetros”), es a dir la suma estrictament numèrica per assolir el poder, amb independència de si aquests formula, es viable en el dia a dia, o serà fruit d’enfrontaments, negociacions caïnites, en que ningu en sortirà guanyador, o d’un malviure, desorganització i manca de lideratge.

Una segona reflexió la trobem a la cuina, i els diferents ingredients; potser un dels millors exemples, es el de la “paella”, on a mida que l’anem cuinant cada un dels seus ingredients (per potents que siguin), es dilueixen en un tot comú, perdent la seva singularitat, per a fer una recepta equilibrada, i on cap dels ingredients hi sobresurt de gust; als Ajuntaments cada regidor hi accedeix per una llista u opció política determinada, però quan son escollits, son regidors de tots, ens representen a tots, i gestionen els interessos comuns de tot l’indret.

I la tercera consideració, que volia relacionar amb aquesta entrada, fa referència a la utilització de les matemàtiques, dels càlculs i estadístiques, dels gràfics…de forma molt genèrica, com a element per reforçar determinats paràmetres; això, també es produeix, amb les enquestes abans de les eleccions, i de quina forma influeixen en l’ànim dels possibles indecisos. Altres índexs, com l’evolució de l’euríbor, l’evolució dels preus, o el nivell d’atur…son exemples de dades que influeixen en la nostra percepció de la realitat.