Una botiga de col.leccionistes, un refugi on passar-hi una bona estona

Sempre que hi ha una fira de vell, d’antiguitats, o d’andrómines…tinc aquella curiositat d’anar repassant, amb la vista, cada un dels objectes exposats, intentant reviure el perquè servirien o a on estarien ubicats.
Potser, molts d’ells, han estat rescatats de golfes, magatzems, racons i calaixos on s’acostuma a recollir, i fer pila, de tot allò que ha perdut utilitat però què, ara, amb una mica de cura, neteja, i ben restaurats llueixen com si fossin quasi nous i, d’aquesta curiositat, gairebé sempre hi ha qui ho compra.

Cada una de les peces, és un element tangible d’una història al seu darrere, agradable o no, de treball i/o esforç, d’estris… què mereixen els valorem per el què son i per el que han estat.
De vegades, tot xafardejant, he trobat persones que feien el mateix i, amb veu alta, els escoltava dient “…a casa en teniem d’això…”, “…quina llàstima que ho vam tirar tot…”, amb una certa veu de nostàlgia.

És cert què, unes golfes, amb mil objectes arreconats, o amuntegats, i depenent del moment emocional amb què s’accedeix, poden ser un destorb i, no sempre, es tenen els ànims, ni el temps per a dedicar-hi… però sí que, cada un d’ells, forma part de la nostra història familiar, d’un temps i d’una forma de fer que ens es molt propera..
També aquests objectes poden ser documents, de tot tipus, en paper, propis d’unes èpoques en que tot es documentava en aquest suport.

Per tant, sempre, hem de valorar,abans de vendre o enviar-ho a la deixelleria, el valor que ens poden aportar, per descriure aquesta part de la nostra història particular, i/o estudiar la seva cessió a algun centre, museu, o associació que els pugui preservar i ajudar en la recuperació d’aquesta història local què, també, és la col.lectiva de la societat i territori en que estem arrelats…