L’administració, competències i òrgans què, a nivell europeu, ens hem dotat com a membres d’aquests organismes supranacionals (Parlament Europeu, Consell d’Europa, Banc Central Europeu…), son molt desconeguts a nivell de la ciutadania i, les seves resolucions, afecten als països que en són membres.
Molts dels avenços que es podrien plantejar venen, moltes vegades, interferits per situacions personals i/o polítiques, les normatives de cada país, i dels interessos en la negociació; això fa que el projecte europeu sigui, moltes vegades, això una burocràcia lenta, envers un futur gens clar.

Sembla com si aquestes organitzacions europees estiguessin enfocades a l’interès polític, econòmic, mediàtic…de les persones que hi intervenen, enlloc de fer-se properes en la gestió del dia a dia ciutadà : quantes vegades hem vist un representant del Banc Central Europeu, fer una visita al nostre territori o a explicar el perquè d’una o altra acció ? i, en aquesta entitat, hi tenim representants de nacionalitat espanyola.
Sembla com si als ciutadans només ens necessitessin per a proposar com deuria ser el disseny dels nous bitllets “euro”, amb les premisses que ells han determinat.

Però l’origen d’aquesta entrada va més enllà del seu títol i, és veure com amb motiu d’incendis, alguns descontrolats durant dies, no existeixen a nivell europeu unitats territorialitzades per a fer front amb immediatesa a aquests incendis, amb personal i maquinaria preparada per a fer-hi front.
El canvi climàtic, la sequera, afecten a extensions de boscos que no estan preparats per a aquestes emergències; uns boscos cremats que augmenten l’efecte i modifiquen el clima local, i que ens afecta a tots.

També moltes vegades els països més petits d’Europa no tenen els recursos suficients. Per tant es fa més evident que la creació d’aquestes unitats d’intervenció seria un element a favor d’aquesta Europa més solidaria. I també en altres emergències, com inundacions…

El canvi climàtic ens demana nous plantejaments, per a fer-hi front…