La primera vegada que vaig veure aquesta activitat, ho vaig anotar a l’agenda; potser per la similitud amb el “Sopar de les Avies”, que es fa des de fa més de trenta anys a Lliçà d’Amunt i on hi hem assistit en diferents ocasions.
Vull reivindicar el terme “Cuina Familiar” en un sentit ample, com aquella varietat de plats i guisats fets en un determinat entorn familiar, i on cada generació hi incorpora petits tocs, o adaptacions, en funció dels gustos, dels ingredients de que es disposa, o senzillament de les aportacions de les famílies o indrets o s’emparenten; hi ha moltes persones que al llarg de la seva vida no assoliran el terme d’avi, o de iaia : les persones solteres, les vídues sense fills, o les que s’han dedicat a cuidar d’altres familiars sense temps per a elles… però que també han cuinat per al seu consum, o per a altres familiars o amics : no les podem excloure, al aigual que molts avis, que han assumit el paper de cuiners, amb les mateixes receptes apreses de la generació anterior.

Però el motiu d’aquesta entrada ens va portar cap a Vallfogona de Riucorb, a l’esplanada davant la piscina municipal, a les 13,00 tal com es deia al programa de la Festa Major, per gaudir d’aquesta activitat.
A l’arribar a l’indret, ens vàrem trobar amb moltes taules a l’ombra d’uns arbres, amb persones fent el vermut, i a l’altra indret dues taules ; una amb una persona de l’organització què ens va confirmar era el lloc de la convocatòria i dues noies amb tres plats, cuinats, tot esperant l’arribada de la resta de concursants i del jurat que havia d’escollir les millors receptes.

Poca informació varem poder treure de les nois, ja que tant la recepta com el plat, eren secrets, i que més tard es faria la presentació dels mateixos, i amb molt amablement van fer confidencialitat de tot plegat.
El que si vaig esbrinar es que els plata havien estat cuinats per els nets, amb les receptes de les avis/es, fet que hem va semblar prou positiu, ja que el millor aprenentatge es fer-ho. Crec que l’activitat té els ingredients perquè tingui continuïtat : es inter generacional, es participatiu, i és transmissió d’una cultura nostra, dels nostres plats i dels nostres productes que no hauríem de perdre mai…