Imatge del Mercat de Santa Coloma de Queralt del dilluns 28 d’agost…

Fa uns dies, i amb motiu de la preparació d’un llibre sobre l’aniversari dels “800 anys del Mercat de Santa Coloma de Queralt”, per part de l’Associació Cultural de la Baixa Segarra, vàrem coincidir en la conversa, sobre la viabilitat i el futur d’aquest tipus de mercats.
D’entrada es cert que el tipus de botiga i els elements a vendre, han perdut la seva validesa, per l’existència de botigues que ja atenen aquesta demanda durant tota la setmana, el canvi d’hàbits de compra, i la comoditat de les compres per ordinador…

Hi ha altres indrets, on aquests mercats arrelats en el temps tenen vigència i alguns d’ells han crescut amb importància, però cada lloc e indret té les seves característiques.
Resumeixo els punts que penso son vàlids encara per defensar aquests tipus de comerç no sedentari :

1. Anar al mercat : continua estant arrelada la trobada setmanal, com a lloc de coincidència, de fer conversa, i un espai social; de vegades també per fer l’esmorzar, reminiscència dels llocs de trobada dels comerciants per fer les seves transaccions, abans de l’arribada de la tecnologia.
2. S’estableix la confiança : generalment cada comprador(a) s’adreça a la parada que coneix, sap la qualitat del producte, i confia en el que li recomana.
3. Producte més fresc i de temporada : el producte que s’ofereix al mercat, ha estat comprat (al pages o al majorista), el dia abans o al mateix dia; per tant es un producte que arriba ràpid al consumidor, i el paradista pot aprofitar i oferir aquells productes de temporada o més propers, per contra dels supermercats que han de fer compres de volum per atendre totes les botigues que tenen, i no sempre aquests volums estan disponibles de proximitat, i en segon terme els “tempos” des de la recollida, transport, emmagatzematge, distribució a botiga, i al expositor no sempre son ràpids, i s’acostuma a veure productes de fruita encara a mig madurar…
4. Menys residus i menys envasos : la fruita al mercat no requereix d’envasos de transport, moltes vegades si portes un cabàs, una bossa gran, es pot aprofitar per reduir aquest impacte mediambiental, i genera una forma de fer que el planeta agraeix.
5. Fomenta l’economia local : S’aprofita anar al mercat, per cercar altres productes o compres, en tendes físiques, especialment quan venim de pobles propers.
6. Hauria de fomentar la participació de parades locals : els pagesos o altres productors propers, haurien de tenir uns ajuts o bonificacions, per poder donar sortida al seu producte, atès que el aquest redueix l’impacte de la petjada de carboni, per la reducció de desplaçaments.
7. Especialització : el paradista coneix els productes més demandats, les preferències dels clientes, i ofereix una gama dels mateixos, moltes vegades amb seleccions, denominacions d’origen, o altres particularitats que ell mateix detecta en el moment del seu proveïment.
8. Estacionalitat : ajuden a promoure el producte corresponent a cada temporada, i a recordar al possible client aquells més referits als mesos de la seva optima maduració i/o collita.
9. Ajuda als aprenentatges : i al coneixement dels productes; cada vegada més hi ha fiil i filles que acompanyen a les seves mares al mercat, com a eina d’aprenentatge social : de reconèixer si un producte estar en el punt òptim de compra, a diferenciar les diferents varietats, i aproximar aquets productes de la terra a les noves generacions.
10. El primer pas per a la cuina de les noves generacions : tot aquest engrescament de les noves generacions per al mercat, ha de generar la curiositat de viure i veure com aquest es transforma en quelcom sabros, saludable i agradable de gust.
11. Competència : generalment hi ha diferents parades del mateix producte, i facilita al comprador, diferents opcions on trobar el mateix producte.
12. Parlem de car ? : no necessàriament ha de ser-ho, i ofereixo algunes raons 1) s’acostuma a comprar una quantitat de producte què, per experiència, es pot vendre al mateix dia o al següent (la majoria de paradistes van a diferents mercats segons el dia), per tant no hi ha existències. 2) no hi ha consums d’electricitat (o als mínims), ni d’aigua, d’instal·lacions o infraestructura. 3) si no es viable un mercat, tenen la possibilitat de tramitar l’anada a un altra on hi hagin espais disponibles, amb una mínima despesa. 4) tenen un nivell d’afluència de visitants i possibles compradors alt. 5) hi ha més facilitat de coordinar-se a nivell de treballadors (descans, no anar al magatzem…).

Ens ho podem deixar perdre ?…