La musica sempre forma part de les nostres festes majors : popular, tradicional, clàssica, en concert, de cobla, moderna…

Les festivitats d’un poble, barri o indret, van arrelant al llarg del temps i. de vegades, es converteixen en la reiteració anual d’uns actes, amb assistència de públic, però poc participatius en la seva preparació i disseny.
Una Festa Major com cal hauria de garantir què, el públic i veïns de l’indret, la sentin com a seva, amb un programa que ajudi, o sigui l’excusa, per a la trobada veïnal, del retrobament de familiars i amics, i d’aquells que hi varen néixer o hi tenen alguna vinculació.
El nom d’aquesta entrada ens apropa a tres elements que poden desvirtuar l’espontaneïtat de la festa .

X Tradició : entesa com la reiteració d’uns actes que es repeteixen en dates concretes però que, han d’adaptar-se als nous moments, valorant sempre l’opinió dels assistents i la pervivència del motiu que ho genera i/o promou; cal afegir-hi que des de l’organització s’ha de vetllar perquè el canvi generacional s’incorpori també a l’equip organitzatiu.

X Obligació : Algunes entitats i/o Ajuntaments, van mantenint i contractant els actes, per el fet de no trencar, o revisar, els motius i actualitat de la festa o per inèrcia.

X Competició : Evidentment, hi ha un valor afegit en la festa, i es la despesa que faran els visitants al comerç local, en el coneixement de l’entorn(s) de la Festa, i en la repercussió que pot generar a nivell de xarxes socials. En aquest cas ens podem trobar amb poblacions que poden contractar artistes, conjunts, u obres de teatre, amb figures de primer nivell que poden atreure més visitants què a altres poblacions; moltes vegades inflant les agendes d’actes i esdeveniments, que cal seleccionar amb detall : no més actes ni més inversió, són sinònims de millor festa…

És un tema general de totes les poblacions però no podem caure en aquesta espiral : ens hi juguem la supervivència i llibertat de ser municipis independents ja què a menys població, més vulnerabilitat i menys recursos…
Per tant la festa major ha de ser una porta oberta a familiars i amics a gaudir d’un espai festiu i unes activitats engrescadores, que animin,gaudeixin, participin i se sentin part dels nostres pobles e indrets…

En municipis de poca població, els recursos complementaris (entitats, empreses, botigues…) no existeixen, i cal aprofitar al màxim la dotació que des de l’administració local i/o d’alguna iniciativa dels propis organitzadors ho permeti.
Cada festa major local és singular, no es tracta de fer actes, contractar musics o conjunts, per estar a l’alçada de pobles veïns : cal que la festa sigui això, un acte conjunt de veïnatge, amb la major participació i consens. Però, tampoc, es pot caure en la repetició d’actes què, per fer-se reiteradament, i sempre, potser necessiten una valoració en el seu disseny, per adaptar-les a les noves realitats i/o costums.

Un dels elements vitals d’aquestes festes majors és l’implicació, la participació voluntària i desinteresada en la seva organització, la logistica i la preparació, per part de tothom amb la finalitat de sentir-se particeps de l’esdeveniment.

Això pot afavorir a reforçar un sentiment d’autoestima i arrelament a l’indret i/o al grup…