Un carrer comercial, semblant al de molts indrets…

Aquesta frase feta amaga una realitat molt certa : estem assistint a una devallada del comerç local entès com aquells establiments, que resisteixen en poblacions petites i mitjanes del nostre territori, amb poques possibilitats de subsistir, més enllà de l’empenta del seu propietari.
A aquesta reducció del comerç local, si ajunten factors sobre els quals, el petit comerç, hi assisteix abrumat per la manca d’elements per a fer-hi front.

Hi ha un ensopiment de la societat en general : la facilitat en aconseguir productes, sense sortir de casa, la manca de necessitat d’assessorament (per l’excès d’informació a la xarxa), la generalització de productes fora de temporada, també ajuda a que no valorem els productes en el seu punt de maduració, la manca de suport a productes de km. 0 que comporta la pèrdua de pagesos i variets autòctones, prioritzant el preu, o la pèrdua del valor i de l’experiència de la compra, i en el seu efecte socialitzador.
Un altra dels factors que hi influeix, és la multiplicació de referències en qualsevol producte i en tots els àmbits (especialment en electrodomèstics, mobiliari, vehicles) que necessiten espais d’exposició grans, i no sempre estan disponibles, dins de l’entramat urbà.

Un comerç local potent exigeix d’espais d’aparcament propers a l’establiment, fet que empeny a les noves botigues a ubicar-se en centres comercials fora dels espais urbans tradicionals, amb franquícies que tenen un potencial de rotació dels productes, de publicitat i decoració, o de recursos, molt superior al comerç local.
Però, un altra element d’impacte, és la manca de fidelització dels clients envers el comerç habitual i local i, si es percep que hi pot haver altres opcions més complementàries o atractives, es deixa captivar per les mateixes; això fa què, els centres comercials, agrupin més oferta per arrodonir la visita (cinemes, restaurants, botigues de marca o superficien on fer la compra setmanal…).

A tot aixó el comerç local, i les agrupacions que el representen, continuen essent entitats locals, amb promocions o activitats molt localitzades, i no entenent què, els limits i termes municipals, no són un aturador del possible client.
“El comerç crida a comerç”…aquesta és una frase que vaig utilitzar fa anys i que continua tenint validesa; si vaig amb cotxe a una botiga concreta, i no hi trobo aparcament amb facilitat, i proper, si només he de fer una compra puntual… potser agafo la carretera i vaig a un centre modern, on puc trobar-hi moltes més coses. Les associacions s’haurien de replantejar, com entitats per reforçar els comerços actuals, donar suport a aquells que es considerin vitals per a la subsistència com a poble, i garantir-ne el relleu en la gestió a la jubilació perquè, al final, són llocs de treball què és van perdent…