Gronxadors a La Cirera, al costat de la carretera i prop d’unes pilones…

A la Cirera, i a Llorac, prop del recinte de les esglésies, hi han uns jocs infantils, metàlics : gronjadors i tobogán (a Llorac); son elements que fa temps que hi son, i encara son utilitzats per els jovenets que ens visiten.
Es un tipus de mobiliari que ha quedat desfasat i que, segur, demanaria una reflexió envers de nous aparells, i jocs més actuals, que requereixin d’alguna acció, que distreguin o aportin aventura…; en altres indrets s’esta optant per mobiliari més sostenible (de fusta o plàstic reciclat).

Fins i tot es podría segmentar de forma que cada indret, tingues un tipus d’aparells diferents, per incentivar l’experiencia, i ampliar l’oferta. Aquests jocs i aparells haurien d’estar situats en llocs segurs (no propers a barrancs, arbres…), al costat de seients, per facilitar l’estona dels acompanyants.
Fins i tot es podria segmentar de forma que cada indret, tingues un tipus d’aparells diferents, per motivar l’experiència, i ampliar l’oferta. Aquests jocs i aparells haurien d’estar situats en llocs segurs i al costat de seients, per facilitar l’estona dels acompanyants.

Fa prop de 30 anys, una empresa sabadellenca “Mein” va ser la primera de mantenir un catàleg de jocs infantils, molt més senzills i austers; amb el temps es van substituir els materials i els dissenys, per adaptar-los als nous requeriments, dels espais urbans.
Una altra empresa “Hags”, dins del mateix sector d’equipaments lúdics, té a la seva pàgina web alguns conceptes, adients al títol d’aquesta entrada :

• Els espais de jocs inclusius han d’oferir oportunitats perque tothom hi jugui al mateix lloc, han de permetre que ho facin de manera positiva, se’n fomenti la creativitat, s’estimuli la confiança i el gaudi del joc; no estem parlant de aparells o jocs individuals, sino d’un conjunt coordinat d’ells, perquè cada jove i nen hi pugui trobar, o identificar-se amb algun d’ells.
• Els equips de joc han de ser multi sensorials, que permetin desenvolupar percepcions, més enllà del joc o diversió que produeixen, on s’haurien de combinar aspectes com els estímuls sonors, la flexió, força i l’estirament muscular, el tacte, la relació del cos amb la gravetat i l’equilibri, o la percepció visual del que es veu e interpreta. Estem parlant d’espais treballats en el seu disseny, coordinats perquè ofereixin una sèrie d’opcions segures, per a un públic divers.
• La facilitat d’accedir-hi i el recorregut, també son elements a tenir en compte : la seva proximitat a espais de circulació, el perill d’objectes o espais naturals que puguin suposar un perill en la seva utilització, els materials durs, o la comoditat d’accedir d’un o altra joc…son factors que també s’han de tenir en compte.
• Hi ha un altra element a valorar : és l’adaptació d’aquests espais a joves i nens amb mobilitat reduïda, o altres limitacions, perquè puguin participar de forma inclusiva amb altres companys en aquesta tasca del joc.

No es solament fer la comanda d’uns jocs : cal que aquests espais siguin realment de diversió, atraients, i de passar-hi bones estones.
Si els jocs son atractius, i actualitzats, podem incentivar l’apropament als diferents indrets dels nostres joves i nens, i a tenir una referència d’interés i segurament una visita més frequent als nostres pobles…