L’emprenedor amb sol o pluja, sempre ha d’estar animat i amb empenta…

Coincidim amb en Fernando Trias de Bes, amb el contingut del seu article publicat  a l’edició de dilluns, al digital “elnacional.cat”.
Fa anys, en una trobada amb en Santi Cucurella (Director llavors de la Fundació Universitària Martí l’Humà, malauradament mort fa uns anys), li comentava què, ens caldria fer un estudi sobre aquells indrets on s’ubica una gran empresa, i el nivell d’empreneduria i nous negocis disminueix, per la facilitat de trobar un lloc de treball “segur”, amb unes condiciona laborals i horaris establerts per conveni, molt més còmodes que no arriscar-se per gestionar un negoci, amb els neguits que comporta; aquest fet també s’ha ratificat amb la continuïtat, a la mateixa empresa, de fills i familiars…Aquest estudi no es va arribar a fer però, sempre. he cregut que tenia una base real.

Ser emprenedor avui dia és molt complex, i només a l’abast de persones amb recursos “no vitals”; però l’emprenedoria continua essent llaminera, i es pot veure, des de fora, com un alliberament d’horaris, de preocupacions, i amb na inversió assumible d’euros et pots fer amb el traspás d’una botiga, d’un bar…
Hi han set reptes, no solucionats, a l’inici d’una emprenedoria :

1. Hi han manuals, xerrades… sobre el moment d’emprendre, però pocs acompanyaments en els primers temps, on es poden produir els primers neguits.
2. Continua mancant una “Oficina d’Atenció a l’Emprenedor” on, de forma confidencial, el nou empresari pugués tenir una resposta, una veu que li comprengui, o facilitar idees per abordar algun dels problemes que li poguessin sorgir.
3. Els emprenedors són poc corporatius, de fer trobades, de parlar del que els preocupa, de donar-se suport i coneixement mutu, o de fer col.laboracions creuades.
4. De vegades, hi ha massa ajudes llamineres, que són acceptades sense un coneixement profund de la realitat i de les necessitats del dia a dia; aixó podria provocar un endeutament excessiu, si no hi ha un pla d’empresa o una programació ben definida i treballada.
5. L’emprenedor no es pot permetre decebre, ni tancar, en un món en què el fracas és penalitzat, amb el clàssic “Ja t-ho deia”, però potser el més punyent és què quan l’emprenedor que ha de tancar, arrastra uns deutes (bancaris, amb l’administració o proveidors…) que no li seran perdonats…
6. Hi ha una multifuncionalitat de les tasques d’emprenedoria que coincideixen, generalment, en la propia persona emprenedora ; aspectes comptables o de viabilitat, fiscals, laborals, les relacions bancaries, el marketing i seguiment de lex xarxes socials, l’aparadorisme, canvis normatius… moltes funcions per les quals no hi ha una formació concreta, a part de les obligacions pròpies de la família, o de la logística de viure
7. La missió de les associacions de Comerciants, haurien de ser fomentar l’enfortiment del teixit comercial local amb accions de potenciació a nivell d’associats, més que de fer promocions externes, en funció de les subvencions que es convoquin. El comerç crida a comerç, i l’enfortiment d’un comerç, o tenir un comerç referent, sempre ajuda a la resta.