L’encaix de tot plegat perquè funcioni l’equip…

Ser soci d’una cooperativa, té dues vessants : una d’elles l’aportació del seu treball personal, en les tasques definides per la cooperativa, i l’altra és la funció de gestionar, aprovar els comptes, conèixer els plans cooperatius, i l’evolució, viabilitat i solvéncia de la propia entitat; aquestes dues funcións fan que el soci tingui la doble vessant de treballador i propietari al mateix temps.
Abans de plantejar la pregunta, cal parlar d’unes consideracions prèvies :

1. Hi ha una majoria de socis, que no estan familiaritzats amb els estats financers, no els saben interpretar i, segurament, tampoc poden discernir si són preocupants o no les dades que els presenten; d’altra part, tenint uns coneixements bàsics de comptabilitat, potser tampoc es podria tenir una visió global acceptable.
2. L’informació financera, no sol comunicar-se amb freqüència, o anticipar-se als socis i, és a l’Assemblea de Socis, on es presenten, comenten i aproven els mateixos.
3. Moltes vegades poden sorgir imprevistos generals que poden afectar la planificació anyal : increments de preus, desabastiment de matéries primeres, vagues de transport, o notícies internacionals que tenen impacte en una economia globalitzada…; tot això pot deixar, sense efecte, les millors previsions i, depenen del moment, passar d’uns guanys sostinguts a pèrdues difícils de solventar a curt termini.
4. Tot això pot comportar què les assembles de socis és converteixin i aflorin rumors, incertesses i neguits per l’intervenció, més o menys acurada, dels assistents.
5. També cal valorar que qualsevol soci pot optar a ser membre del Consell Rector i que aquest recolli diferents sensibilitats (potser no sempre coincidents), ni per la formació, ni per la tasca dins de l’entitat..; en aquest sentit no tindrà les mateixes prioritats, o visió, qui treballa al taller, de qui té més vinculació amb la tasca comercial…

Davant d’aquestes circumstàncies hem de consultar, primer, el que diu la llei de Cooperatives Catalana (Llei 12/2015 de 9 de juliol), ja què, al ser una societat de gestó autonomica, cada comunitat té la seva propia, referirem només en el cas de pèrdues societaries, i les responsabilitats del soci :

Dret d’informació : Art. 39 “…1…té el dret d’informació sobre les qüestions que afecten els seus drets econòmics i socials…”,”…2…b) Examinar lliurement elsllibres de la cooperativa i sol.licitar certificacions tant dels acords reflectits en les actes de les assemblees generals…”,”…c) Rebre qualsevol informe o aclariment sobre la marxa de la cooperativa i sobre els seus propis drets econòmics i socials, sempre que ho sol.liciti per escrit al Consell Rector, el qual li ha de respondre en el termini de quinze dies…”,”…d)…prendre acords sobre els comptes de l’exercici econòmic, els socis han de poder examinar, en el domicili socal eIs documents que integren els comptes anuals…”
Article 41 : “…Obligacions del soci…a) Participar en les activitats que constituiexen l’objecte de la cooperativa i dur a terme l’activitat cooperativitzada d’acord amb el que exigeixen aquesta llei, els estatuts…b) Complir les obligacions econòmiques que els corresponguin” ; Article 59 : “Responsabilitat…1) Els membres del Consell Rector han d’exercir el càrrec amb diligència i llealtat…”,”…2) Els membres del Consell Rector responen solidàriament, davant la cooperativa, davant els socis i davant els creditors de la societat, dels danys que causin contraris a la llei…”.Article 69 : “…Els socis han de respondre dels deutes socials d’una manera limitada a les aportacions al capital social subscrites…”.
L’Article 61 detalla l’aplicació dels escedents, i el 62 de l’Imputació de pèrdues… “1. Els estatuts han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues. És valid imputar-les a un compte especial per a amortitzar-les amb càrrec a futurs fresultats positius…”, “2.a) Fins el 50 % de les pèrdues es poden imputar al fons de reserva obligatori…”,”…2b) Totes les pèrdues es pden imputar als fons de reserva voluntària…”,”…Les pèrdues imputades a cada soci s’han de satisfer directament, dins l’exercici econòmic següent a l’exercici en què s’hagin produï, mitjançant deduccions en les aportacions al capital social…”.

I, en segon terme, valorar l’impacte d’aquest resultat negatiu :

1. Si posa en perill l’equilibri, i solvència, de la cooperativa : cal recuperar, el més aviat possible, aquest desequilibri. Si hi ha un cert perill per la continuïtat de l’activitat, s’haurà de proposar als socis, una aportació addicional o, en cas de que hagi estat una situació puntual amb capacitat de redreçar-se es podria solventar amb alguna financiació externa, i d’un estudi prudent de les seves repercusions.
2. És important què hi hagi un màxim de transparència, i d’argumentació, del com s’ha prodüit aquesta situació, en uns terminis prou ràpids, com per solventar-ho, el més aviat possible.
3. Per donar una confiança general, es podria crear algun tipus de símbol (semàfor, quadre de colors…) perquè, el Consell Rector, pugui manifestar, potser mensualment, la tendència de l’exercici.
4. La majoria de cooperatives, i societats, no valoren l’import de les aportacions inicials en el moment de la constitució i, una majoria, opta per el capital mínim exigit; aixó deixa, els primers anys, amb una situació de vulnerabilitat, enfront de situacions no previstes.
5. Si les pèrdues no poden fer perillar la continuïtat de la tasca cooperativa, és poden regularitzar per els socis, de forma puntual o periòdica, mitjançant algun descompte en el pagament de les “nòmines” de l’any següent.
6. Una situació de pèrdues pot provocar un debat sobre la idoneïtat de la gestió del consell rector, i del seu enfocament i objectius, i una pèrdua de confiança envers els mateixos, sinó hi ha arguments respecte del que ha passat, i una politica comunicativa eficaç.