Portes tancades què per uns dies tornen a tenir vida i moviment…

Hi vàrem estar el dijous 9 de novembre, a l’hora del migdia; ja ho havíem visitat en diferents edicions i, ara, volíem copsar com es plantejava, una vegada superada l’etapa de la pandèmia.
El primer que et trobes és una limitació d’accés a l’entorn del Barri del Rec, lloc habitual, restringint espais què, altres vegades, eren utilitzats, per facilitar la mobilitat de veïns i treballadors que hi viuen o treballen en aquest entorn. Un pàrquing dissuasiu i un servei de bus efectiu, connectat amb un ampli pàrquing, ajudava a molts dels assistents en el seu desplaçament.

Cal dir què, per l’hora i un dia laborable, els carrers i naus estaven plens d’un públic interessat i comprador fet què és veia reflectit en les bosses i les compres fetes; un ambient, i un moviment de persones, en un barri de naus i magatzems on, alguns, obren en moments puntuals. Un planell prèviament distribuït, o facilitat al mateix indret, permet seguir els diferents carrerons, i espais, per cercar cada una de les marques que hi exposen, i així fer una selecció d’on volem anar i del recorregut.
Enmig de carrerons i espais oberts, una sèrie de “foodtruck’s” distribuïdes estratègicament ajuden al descans i/o a l’àpat més lleuger per continuar el camí. Un recorregut que permet descobrir façanes, edificacions, carrerons…que ens transporten al temps on, l’activitat fabril, devia ser molt activa, i què és un passeig històric per resseguir… Les botigues, si es pot dir, les naus atapeïdes de producte, són un seguit de persones, removent, cercant la talla, o encuriosint-se amb tot el que si troba.

Una experiència consolidada, fruit de les antigues “botigues de fàbrica” què, a Igualada, han estat molt presents al llarg de la historia, i encara continuen. No puc desmerèixer l’organització, tot el seu treball, perquè cada edició mantingui un nombre atraient de marques, i un públic que coneix i gaudeix de cada edició.
Però retornant al nom d’aquesta entrada, i ho recullo de l expressió d’un dels assistents, crec que hi ha una incentivació involuntària del consum, d’una part per veure que la majoria de gent, va passejant amb bosses plenes, d’un lloc a l’altra, i sembla que hi hagi una predisposició a la compra, al veure que altres persones, han trobat el que cercaven, i una segona reflexió en el sentit de que, potser el preu pot esperonar-nos a comprar més del que necessitaríem.

Potser, les noves edicions haurien de potenciar el valor de les empreses del territori, de les col·leccions dels nous creadors com a forma de promoció dels seus dissenys, dels productes locals (com el cuir, on sí hi havia un espai per a artesans d’aquest material) i, com a afegitó, la visita a alguna de les naus històriques per reivindicar un patrimoni que cal conèixer.
Crec que el planeta ens ho agrairia, i evitaríem part del reciclatge de roba utilitzada què és rebutja a les deixalleries, moltes d’elles reutilitzables…

RESUM FOTOGRÀFIC :

Un dels accesos al carrerons del barri del Rec,,,

Dues imatges d’espais de les “foodtruck’s”, i per fer un descans…

Carrerons, passadissos, patis interiors, el rec al costat dels vianants, i l’estructura i columnes d’una arquitectura industrial, que val la pena veure…

Imatge de la mateixa nau, amb els finestrals industrials, i plena d’articles…