No tothom valora la importància de la comptabilitat…

La finalitat de la comptabilitat és la d’oferir informació útil, i de confiança, per poder conèixer les dades reals de la situació comptable, i financera, perquè els gestors puguin adoptar les millors decisions sobre el futur de l’entitat aconòmica o associativa; aquesta “bona” comptabilitat requereix de procediments perquè qualsevol moviment econòmic sigui registrat, anotat en els comptes que corresponguin, d’acord amb les normatives vigents (ja siguin de tipus mercantil, laboral o fiscal), i la implementació de controls per a revisar i detectar incorreccions; tot això amb personal preparat i coneixedor del què és la comptabilitat i de, com totes aquestes operacions del dia a dia, tindran un efecte en els estats financers de l’exercici.

Però el títol que encapçala aquesta entrada, va més enllà, especialment en entitats (autònoms, botiguers, cooperatives…)on, el rol de propietari i gestor queda poc definit i, potser, l’exemple més clar és quan es fan treballs fora de l’horari habitual, no de forma esporàdica i, per tant, podria tenir implicacions en l’aspecte comptable (i, segurament, en el laboral). Potser d’exemples, sense que vulgui ser exhaustiva : a) temps d’anar a ingresar l’efectiu al banc, b) treball que es porta a casa, c) gestions per renovar aparadors, d) reunions gremials o locals, d’empreses o comerciants, e) atendre xarxes socials fora del horari laboral, f) obrir caixes de producte, reetiquetar, fer magatzem…

Moltes vegades aquestes feines es fan voluntàriament :en aquest sentit reafirmen una implicació en el treball molt destacable; el cas pot és pot produir quan, en el moment de la substitució d’aquest treballador, el nou empleat, pot entendre què aquestes funcions han d’entrar en el seu horari laboral i, per tant, ser remunerades, i amb cotització social, o encarregar aquestes funcions complementàries a un altra operari : en aquests casos els costos laborals serien superiors ja què, s’haurien de registrar i pagar el cost de les mateixes i la repercusió de les càrregues socials.

Suposem, hipotèticament, què un treballador fes unes 3 hores setmanals de mitjana per aquestes tasques, fora de l’horari habitual : aquestes tres hores setmanals, considerant unes 45 setmanes hàbils, serien un total de 135 hores anuals. Aquestes hores poden tenir impacte, calculant a 16 euros/hora (sou mes carregues socials), d’uns 2.160 euros anuals no quantificats ni registrats.
Potser, no li donem importància, però cal tenir-ho present; per tant és molt important de valorar aquelles dedicacions (en temps o en material) que no tenim ben definides, veure els seus limits i les imputacions entre el que correspon a l’àmbit laboral, i el personal…