Dibuix de La Cirera, de fa 15 anys, amb un “skyline” que poc deu diferir del de fa 70 anys… Dibuix original d’en Francesc Anglés)

A finals de l’any passat ens va deixar la Maria catedràtica, que va ser, de la Universitat de Barcelona, i durant els anys d’adolescència i joventut va passar estius a la casa de “Can Gravat”, per vincles familiars i d’afecte.
Fa esment, en aquest relats escrit que ens va deixar, a la facilitat amb què va ser acollida, i la seva integració en les feines típiques del poble, on el formaven set famílies : el de “Can Teclet”, “Ca la Assumpció”, “Cal Segura”, “Cal Castell”, Cal Andreu”, “Cal Canela” i els esmentats de “Cal Gravat”.

Recorda literalment “… cadascuna (de les famílies) amb gent gran, gent jove i nens…era un poble alegre, ple de vida i amb una activitat a totes les cases…”
Descriu aquelles vivències que li van fer conèixer les feines del camp, la sega, el batre (els corrons i el trill, el ventar la palla..), curiositats de la vida diària, com anar a arrencar les mates de llegums a la matinada, tot aprofitant la humitat de la nit què en facilitava aquesta tasca o sí, era època de sega la missa dels diumenges, es feia propde la matinada, per aprofitar al màxim les hores del dia…; la cura dels animals, els dies de mercat, preparar el dinar i portar-lo al camp…, o les estones després del sopar, tots plegats, per fer conversa, jugar els nens, o ballar si s’esqueia…

Un altra paràgraf, que reprodueixo literalment, sobre les seves vivències deia “…El haver pogut conviure, any darrera any, amb la gent de pagès i conèixer d’aprop les  diferents feines que en aquella època ells realitzaven al llarg de l’estiu, em va servir per apropar-me a ells i valorar cada cop més la seva feina, entrega i esforç. Tant els homes com les dones treballaven de punta de dia fins a la nit; tant sols una curta migdiada, els hi donava forces per seguir treballant…”.
La seva reflexió personal i desig, el reflexa en el darrer paràgraf “…Tant de bo que els joves d’avui no deixin morir el poblet de La Cirera, amb el seu entorn únic i deliciós, i mantinguin viu aquell esperit de la seva gent, dels seus pares, esperit amable, acollidor i exemplar a l’hora de la feina. El record que jo en tinc d’aquella Cirera, plena de vida, ha estat present en mi sempre, tot i que ja han passat més de quaranta anys…Qué tenia i té aquest poblet ? Si no hi heu estat, aneu-hi i tracteu de descobrir-ho. Val la pena…”

La Maria es va dedicar al món de la didàctica de la música i del seu ensenyament, essent “Catedràtica de Música i la seva Didàctica” a la Universitat de Barcelona i ha deixat editats títols adreçats per facilitar aquest aprenentatge, alguns, adreçats als alumnes dels diferents cursos de primària i de la Eso, altres a les escoles de Professorat i Magisteri…; al llegir el relat es nota la seva sensibilitat envers la mateixa i l’estada i vivències a La Cirera, segur, li va ajudar en el seu treball.

Agraiexo a la Rosa Gassó, que ens fes avinent el text, per a la seva lectura.

Un poble que durant la Festa Major, és el lloc de trobada per fer-hi festa i poble…