Les associacions i la cultura popular sempre han de fer pinya, amb els socis, entre elles i amb la societat…

Aquesta es la crida real d’una entitat què, amb motiu de la convocatòria ordinaria de socis, ens acompanya aquest paràgraf què parla d’una realitat i comparteix un neguit, envers la viabilitat dels objectius  socials.
L’entorn en què avui en dia és mouen les nostres entitats associatives, és decebedor i podriem agrupar-ho en diferents qüestions :

1. Les entitats culturals i, especialment les de cultura popular i tradicional, han conviscut amb l’ajut i el suport de les administracions, amb una clara dependència d’aquests fons per a la realització de les activitats.
2. En moments de recursos limitats de les administracions, aquestes han prioritzat les qüestions bàsiques de supervivència i atenció social i han restringuit, o acotat, els requisits per a optar a ajuts, com en anteriors exercicis.
3. A la vegada, hi ha una manca de personal voluntari, que ajuda a fer realitat aquests esdeveniments, amb el suport logistic i organitzatiu, material, só, avituallament, valles d’encerclament del espai on es celebra… fruit moltes vegades del pas dels anys de socis què potser ara ja no tenen l’agilitat d’altres anys, desprès d’una pandèmia que no ens ha deixat indiferents.
4. També, en aquest aspecte, el relleu generacional no ha estat suficient per a engrescar a nous socis, o noves generacions, en el manteniment actiu de les activitats socials.
5. Les qüotes de socis, que haurien de ser el gruix dels ingressos totals, no s’han incrementat i entitats amb quotes de 20, 25 euros l’any no tenen la capacitat ni el coixí per fer front a imprevistos, o increments de despeses.
6. La societat, en general, no ha valorat el complement formatiu, de sociabilitat i de treball en equip que aporten la majoria d’aquestes activitats culturals.
7. Hi ha un increment descontrolat de l’utilització d’eines de comunicació a distància, que no fomentes la participació en actes col.lectius; per contra la implicació en activitats de carrer, podria ajudar a minvar la dependència del mòbil, i altres estris, que generen individualitat.

Sembla què, tot això, ens porta a una espiral negativa envers el día a día associatiu i, no afavoreix la implicació de nous associats, o la preparació d’esdeveniments diferents als què és realitzen.
Les entitats esportives, son les úniques que sembla mantenen un grau d’activitat continuat i estable; d’altres amb el suport de mitjans de comunicació (com els castellers) també mantenen una renovació i una motivació altes : en part perquè ambdues activitats mantenen un cert grau de “competitivitat” estable per les trobades, campionats i classificacions, i potser també podriem extreure’n alguna conclusió…
Permeteu-m’he, us aporti alguna reflexió, per si pot ajudar a entreveure possibles solucions :

1. Caldria fer una reflexió i un pla estratégic (potser per els exdirectius de les entitats), que ajudés a millorar l’efectivitat de tots els recursos de la mateixa : humans, materials, …
2. Cal prioritzar la reducció de la dependència externa de financiació i recursos (subvencions, anuncis…) de forma gradual i esgarrapant, a cada excercici, algun punt porcentual i no tenir por d’ajustar les qüotes de socis.
3. Aquestes qüotes de socis es poden alleugerir, per exemple, amb importe diferenciats, una d’actualitzada per a nous socis, i una de progressiva per als socis més antics, amb un pla d’unificació de les mateixes en dos o tres exercicis, o d’altres formes…
4. Millorar la comunicació Junta-Socis; moltes vegades aquesta, la Junta, té projectes, propostes, gestions,..que només coneixen els membres més propers; avui en dia hi ha mitjans digitals per realitzar butlletins acurats, que ajuden a viure la vida associativa, amb més coneixement.
5. Establir un seguiment dels socis; potser una vocalía de “Motivació interna” podria fer aquesta funció a la vegada què una tutorització, i acompanyament dels nous socis, pot afavorir la seva integració.
6. Cal assistir a totes les trobades d’entitats del poble, o d’aquelles d’arreu amb objectius socials semblants, per conèixer i fer-se conèixer, establir lligams i coneixences…
7. No hem de tenir por de col.laborar amb altres entitats, en actes commemoratius i semblants…tot ajuda a visualitzar la nostra presència.
8. Es important de conèixer el que pensa el soci, el que espera, i el que potser hi manca en aquesta relació societaria; en aquest sentit una enquesta (a nivell mes general), o una trucada (més personal), poden ajudar a preparar activitats complementàries a les finalitats socials.
9. Potser els hàbits de consum i progrés cultural, fan què algunes activitats no tinguin el grau d’engrescament, i seguiment col.lectiu, i potser cal cercar nous escenaris/actes sense perdre l’essència cultural.
10. Avui en dia els límits i termes municipals no poden ser obstacle per a treballar en actes conjunts, amb entitats semblants de pobles veïns, amb la finalitat de reforçar l’oferta, i garantir uns minims d’assistència i participació.
11. En darrer terme, sempre es millor una integració que un tancament; hi ha moltes entitats semblants que cerquen la promoció d’activitats de cultura tradicionals, i es poden establir lligams o coordinacions que puguin obrir nous camins per a la pervivència d’aquestes accions.