Per anar lluny, cal anar plegats…

El passat dia 30 de novembre, vaig tenir ocasió d’assistir a la Reunió de Junta Extraordinaria de l’entitat “Agrupació SSPM”, en una crida punyent i amb unic punt de l’Ordre del Dia sobre la continuitat de l’entitat, en principi per una manca de membres a la Junta Directiva per poder continuar les activitats socials.
Aquesta entrada recull les impressions percebudes, i el moment animic en qué ès troben les nostres entitats associatives :

1. Malgrat què, el nombre de socis es important no sempre, aquests, estan motivats a fer tasques col.laboratives i logistiques perquè determinades activitats, puguin celebrar-se, o incorporar-se com a membres de Junta.
2. Totes les entitats estan sotmeses a una burocràcia legal (actes, convocatòries reunions…), i d’altres més puntuals (noves normatives, subvencions i el seu seguiment…); algunes d’elles tenen capacitat d’externalitzar-ho però, la gran majoria, ho fan voluntariament, membres de la mateixa Junta, que no sembre estant abesats a aquest tipus de paperam administratiu.
3. Aquesta desmotivació, i/o potser també manca de comunicació o de motivació, fa què el soci “desconecti” moltes vegades de la vida associativa; també perquè aquest aillament-distanciament soci-junta fa que no pugui fer aportacions o suggeriments, que aquesta interrelació sigui minima, potser inclus només amb la reglamentaria Junta Ordinaria anyal.
4. Les renovacions de Junta, s’han de gestionar amb temps, incorporant a la Junta actual, aquells socis què, posteriorment, podrienn assumir funcions més representatives i/o especifiques; això permet que les noves incorporacions puguin percebre el tarannà associatiu, compartir el projecte, i fer-hi aportacions.
5. Malgrat tot hi han moltes associacions què és personalitzen, i es mantenen amb una visió immobilista, frenant propostes o avenços a l’entitat, amb la convergència moltes vegades de coincidir la visió personal, amb l’associativa.
6. Tothom té dret a renovar, com a membre de Junta, amb la responsabilitat i vot que els socis decideixin però, cada vegada, que hi ha una renovació ordinària, la Junta entrant, hauria de comunicar als socis, els projectes, i prioritats, per als propers anys fet que, moltes vegades, no es produeix, i ha renovacions de Junta quasi automàtiques, una senyal de que la salut corporativa está en alerta.
7. Es cert, també, que les associacions han viscut bàsicament de les aportacions alienes (administracions, entitats financeres, anuncis…) però, aquesta forma de financiació tendeix a la baixa, en part, per la desaparició de les Caixes d’Estalvis, pels marges més reduits dels establiments, botigues i empreses locals i per el canvi, i l’augment dels serveis i la priorització dels recursos de les administracions; aquest fet, cal tenir-lo molt present ja què una administracció restrictiva podria posar en perill actes tradicionals de les entitats, no per manca d’interés, sinó per la no cobertura de les despeses que genera.
8. No hauria de fer por, incrementar les quotes de forma regular, reduint els percentatges de dependència de fonts externes, i el compromís del soci envers l’entitat : segurament no és una opció ràpida però si què, progressivament, s’hauria d’intentar anar-hi.
9. També les noves normatives obliguen a fer despeses ordinàries, en la celebració de determinats actes a l’aire lliure : aixó pot comportar increments, que cal minimitzar.
10. La proposta de la Junta actual (en aquest cas concret), passava per incorporar socis a la mateixa, però aquest no es el camí : la Junta és un òrgan col.lectiu, on la majoria de membres hi han de ser-hi amb una voluntat pactant, o consensuant, entre tots un programa, un projecte, on tothom es vegi implicat en el mateix…
11. Una altra tema a valorar, és la manca de voluntariat a nivell associatiu, i que podriem definir com aquells socis o veïns que fan gestions i dediquen el seu temps a tasques ordinàries de l’entitat (per exemple repartir programes, gestionar anuncis, preparar comunicats, assistència a reunions d’altres entitats, o promogudes per l’Ajuntament…). Només hi pot haver voluntariat si aquest es valora des de l’entitat, amb algun detall, amb l’agraïment i suport personal, amb l’implicació i proximitat a la Junta i a les seves decissions, amb una comunicació i motivació continuada…
12. Davant la disyuntiva de tancar l’entitat, vaig proposar de fer una comissió d’antics membres de Junta, i de socis rellevants perquè poguessin aportar propostes per redreçar aquesta situació, proposta que no va merèixer el minim comentari.
13.  Aquesta és la percepció de la reunió esmentada; crec que, tots, vàrem sortir amb un cert desencís; d’una part, veient la minima assisténcia (potser un 12 per cent dels socis) malgrat que la convocatòria ja deia que la situació era molt desesperada i que, la majoria d’assistents, ja teniem una mitjana d’edat considerable… tot fa pensar què, de no redreçar-se, l’entitat pugui acabar desapareixent…