Aquest any, la Marató de TV3, ens ha deixat un cert regust què, alguns comentaristes de TV i altres opinadors, s’han engrescat a trobar-hi múltiples raons, ja que els donatius no han assolit una xifra, semblant a la d’altres edicions.
La salud sexual i reproductiva, és un dels problemes què, difícilment, transcendeixen de l’àmbit privat o familiar per tot el que representaen i, per tant, és conegut i és sofert per aquestes persones i/o parelles que si troben.

Estem en una societat molt canviant i, els programes i/o formats, tendeixen a quedar relegats per aquesta immediatesa, per el nombre d’espectadors que veuen la tv (el share) i de com, aquests resultats, són determinants per mantenir la continuïtat de programes o sèries, en funció dels anunciants, que suporten una bona part del pressupost televisiu.
Més enllà d’això, hi ha un evident factor positiu : el poder fer un superprograma, amb intervencions d’investigadors, de persones afectades que poden compartir les seves vivències, de projectes i actualitat sobre possibles investigacions en què es treballi i, això, ajuda a compartir aquest neguit amb molta gent que ho pateix en solitari…i es produeix un seguit d’activitats de sensibilització, arreu del territori, que ajuden a aquesta implicació ciutadana.

La majoria d’aquestes edicions s’han centrat en la difusió, i coneixement, de temes relacionats amb la medicína i determinades malalties que tenen un impacte molt gran en la salut general de la nostra població o, en d’altres, de minoritáries que no tenen la financiació suficient per a la seva recerca; el que no exclou què, en properes edicions, hi tinguin cabuda altres temàtiques que neguiteijen la societat i, a les quals, l’administració no hi dona el suport suficient : temes com la pobressa, la bretxa digital, o el tema educatiu haurien d’estar entre els temes a escollir en noves edicions.

Els recents resultats de les proves PISA, han estat la trista realitat d’una espiral de males noticies sobre el grau de coneixement de determinades matèries, fonamentals per al creixement personal i formatiu dels joves; unes proves que son també el resultat d’una tendència cap avall d’anys, i que no han(hem) estat capaços de revertir.
Estem davant d’una generació, on els seus nivells formatius a l’acabament de l’Eso seran molt febles; podem trobar-hi motius : una manca de matèries engrescadores en el curriculum, un predomini dels telèfons mòbils, les xarxes socials i la pèrdua de la capacitat de sociabilització, la manca de l’hàbit de la lectura, un accés ràpid a informacions de tot tipus, la manca d’un creixement progressiu i uns temaris adaptats, a cada etapa educativa, o les inèrcies polítiques que han modificat, reiteradament, els projectes educatius, i una manca de vocació en una part del funcionariat de les nostres escoles…

I sobretot, una reducció en el nivell d’exigència, d’esforç, de capacitat crítica, o el poder esbrinar si una afirmació és correcta o no…; tot això ens aboca a uns alumnes què, en estudis posteriors (cicles, batxillerats o universitat) aniran amb un bagatge mínim, que afectarà posteriorment la seva qualitat en el món laboral i, la seva capacitat d’analitzar i resoldre incidències més enllà del que s’hagi llegit o aprovat, en un examen.
Per tant, és un tema de país, que ens hauria de fer dir prou : potser és veure el que s’ha fet en països propers com Portugal, o d’experiències contrastades més enllà d’invents o comissions…

Ens cal una Marató, on hi tinguin cabuda totes les sensibilitats, on es pugui escoltar i debatre sobre la realitat del que passa, amb alumnes, professors, tècnics, administracions…; segurament els diners recaptats no són la solució, però si que podrien ajudar a implementar algun dels projectes seleccionats i a donar les primeres passes…