Imatge d’un brou de nadal amb els galets…

En aquesta diada de la NitBona, de la Misa del Gall, de tradicions tant nostres, he reflectit en anteriors entrades properes a aquestes dates d’anys anteriors, la importa`ncia de la cuina en les nostres tradicions familiars : d’aquell brou de Nadal que inunda tots els racons de la llar, ens transporta a moments viscuts i al record… o, com uns productes singulars per els mateixos, es dilueixen en quelcom més potent, i fan la seva aportació a aquest brou únic, i personal de cada familia.

Però, la cuina, també és una font de coneixement, d’aprenentatge, de traslladar a les noves generacions, els secrets de cada plat que ens identifica, o d’aquell producte que el personalitza…
És un espai de compartir, de fer que la cuina i els guisats siguin conviscuts, un espai què,també, ès un indret de confidències, tot esperant que els “tempos” de cada producte es vagin consolidant, i dues reflexions, al respecte :

1. No totes les combinacions de productes serveixen : hem de reaprende el gust per la cuina de sabors i, potser, no tant de la d’experiències; és la cuina arrelada a la nostra terra, amb els productes què, durant moltes generacions, s’han cuidat a l’hort, o alimentat al corral : tot el que tenien el món dels nostres avantpassats, a má.
2. Cada producte necessita el seu temps de cocció : ara estem molt acostumats al microones o tenir les plaques d’inducció a les nostres cuines, reduint el temps d’escalfament o cocció dels productes; cada un dels productes dels nostres àpats, ha tingut un temps de creixement fins a la sega en els cereals, fins que estigui madura la fruita a l’arbre, el creixement del peix fins assolir la seva mida, o qualsevol altra dels productes disponibles al supermercat ; en canvi nosaltres els devorem en pocs minuts… -no els assaborim, ni els degustem-

Que gaudiu d’aquestes diades…