Fa unes setmanes, ens va visitar l’Arquebisbe de Tarragona, a un indret d’aquesta província, que coneixem i apreciem; d’aquella visita, entre d’altres comentaris, ens va dir : si fóssiu una Oficina de la Caixa de Pensions ja estarieu tancats”…
Un somni d’aquesta nit m’ha fet venir als meus pensaments aquesta visita, i us explico el meu somni, que m’ha neguitejat.

L’església del lloc on estiuegem està tancada habitualment; just, només dues vegades a l’any, s’obre per a les festes patronals i res mes….; continuava el son veient com uns operaris col.locaven un caixer automàtic prop de la porta d’entrada i, la curiositat del somni em va empeènyer a veure’l un cop va quedar col.locat.
Com qualsevol caixer, calia posar una targeta bancària, perquè funcionés, i un cop validada amb el número secret s’obria un menú de diferents opcions, totes elles degudament tarifades.

La primera opció era la visita virtual de l’església, en video, amb les imatges de com la veuríem si estigués oberta; una altra opció per fer-hi donatius, segons les diferents intencions i necessitats, i una una altra opció sobre els sagraments…
Per exemple si es volgués batejar, un nounat, només caldria polsar aquesta opció, i prèvia identificació dels pares i padrins, potser podria sortir l’imatge i veu d’un mossèn, amb el ritual corresponent a aquest acte i, a les preguntes, el mateix “caixer” oferiria la possibilitat d’optar per una de les respostes. En finalitzar la cerimònia, potser del mateix caixer, podria sortir una aspersió d’aigua beneïda, sobre el nounat, per ratificar-ho…

A més, com que tot estaria connectat en xarca, es podrien veure les misses de diferents poblacions veïnes, a diferents hores, per evitar desplaçaments…
El somni va ser molt genèric, però sí què puc ratificar el que he comentat; en despertar, vaig veure que havia estat una ficció però, al ritme que va el món, podríem negar que fos una realitat en el futur ?…