Fa pocs dies, Sabadell, s’ha estrenat com a “Capitalitat Cultural”, amb un programa que anirà desgranant activitats, en tots els àmbits de la mateixa, i recollint el testimoni de Lloret de Mar que ho ha estat el darrer any; una designació, ben merescuda, per una trajectoria i una empenta cultural indiscutibles que sempre ens ha acompanyat.
Però aquest any, de la Cultura Catalana, que encetem hauria de representar una iniciativa decidida cap a la consolidació d’un espai escènic, únic i apte per a garantir actes, espectacles i esdeviments d’alçada tant en la qualitat de l’equipament, com per el nombre de possibles assistents. És evident què, un equipament nou, ha de ser multidisciplinar, per mantenir una continuitat d’activitats i, aixì garantir-ne la seva viabilitat.

Darrerament he estat a “La Faràndula”, un espai amb els records meus, i de molts altres joves dels 60, amb les representacions dels Pastorets tradicionals, sempre innovadors…; més enllà : actes, actuacions, obres de teatre, òpera i, durant molts anys, la seu de la Junta d’Accionistes del BancSabadell que ratificava, al teatre, com aquest espai central, i cèntric, de les grans ocasions.
Però aquest espai teatral, ha quedat encerclat per unes limitacions, tant d’aforament, com per  noves normatives, i la limitació d’accés a persones grans o amb restriccions de mobilitat; la manca d’un ascensor per accedir al primer pis, o la limitació física (comoditat) de les butàques (distància amb l’espectador del costat o amb la fila del davant), suposen handicaps, segurament solventables, amb limitacio i/o redistribució del seu aforament.

Una situació què és va ratificar, amb la representació de la Sarsuela “Doña Francisquita” el novembre passat, on la majoria d’assistents erem d’edat madura, i les limitacions descrites van provocar què, a la mitja part, una bona part dels assistents de la fila varen abandonessin les seves localitats…
Es cert què, aquest, és un projecte singular què hauria de merèixer el consens polític i ciutadà i podria situar Sabadell, en un lloc d’avantatge :

1. Hi ha un espai centric, proper al Parc Catalunya, i davant de “El Corte Inglés” on podria ubicar-se.
2. Un equipament que podria donar empenta a un eix, decaigut comercialment, que disposa d’estació de tren molt propera i amb molta facilitat d’accés a les autovies que ens comuniquen amb els indrets principals del pais, i podria tenir un ampli aparcament…
3. Què podria complementar als espais firals de Barcelona, i/o trobades professionals…
4. Avui en dia hi han espectacles què per a ser rendibles necessiten d’espais amples, amb un aforament suficient, per a poder repercutir les despeses dels professionals, del muntatge, dels requeriments técnics…, i aquest podria ser un element diferenciador.
5. Hi han solucions tècniques que permeten què un auditori, amb butàques i fileres, pugui convertir-se en sales obertes i diàfanes, en sales d’exposicions, o en sales de treball per algun congrés.
6. La possibilitat de tenir capacitat multifunció, podria ajudar a què, grans exposicions, poguessin quedar-se a la ciutat, tenir una capacitat de crida, i una repercússió important en l’economia local, per part dels possibles visitants.

Ojalá puguen tenir aquest espai…