Alguna altra vegada, també he reflexionat sobre l’acció, e implicació, de molta gent que ho fa possible : voluntaris, treballadors dels Bancs d’Aliments, de la logística de la Recapte, de la classificació i distribució… i de com ha arrelat en el període pre-nadalenc, on la generositat de la ciutadania, i les activitats de sensibilització que s’han fet arreu ajuden a l’èxit de la mateixa. En aquesta acció anyal de la Recapte hi participen, com a punts de recollida, la majoria de supermercats dels nostres pobles, i ciutats, per la facilitat de fer la recollida en el mateix punt de compra resultant insignificant la recollida, en altres llocs o comerços no relacionats a l’àmbit alimentari.
L’efecte que té aquesta campanya, en l’augment de vendes dels establiments, es més que notable : trobem prestatgeries buides, de determinats productes, i/o de marques blanques; aquesta opció, enfront de l’aportació econòmica, té connotacions més tangibles, ja què és una recapte que es visualitza en les “banyeres” que es van omplint.

No dubto que determinats establiments, amb forta implantació al territori, tenen els seus convenis específics i generen un volum important d’aliments que poden ser susceptibles d’un venciment proper, d’excedents, o d’una propera degradació si són fruites i verdures i què, al llarg de l’any, fan les seves aportacions…
Però, en el moment de la recapte, no s’aprofita l’ocasió per a afavorir determinades ofertes, o “pack’s” (potser a uns preus més ajustats) que podrien ajudar a aquesta activitat.
També les persones, posem a la borsa que se’ns facilita, determinats aliments, sense comptar que, en la suma total, aquest equilibri no sigui el més eficient (repartible), per a fer ajudes concretes als beneficiaris.

Algunes ONG’s tenen, com a element de màrqueting, opcions comparatives de donacions, per exemple : amb una donació de tants euros, tens l’opció, de què és vacunin un o varis nens, de donar suport a una escola, o de cobrir unes necessitats específiques que proposi aquella ONG; per tant sí, en una recapte, es poden oferir “pack’s”, per exemple d’esmorzar, dinar, o de intoleràncies… podem ajudar a recaptar un nivell coordinat de productes i, ajudar a què els aliments recollits, siguin els més prioritaris.
Una segona reflexió, i va relacionada amb la primera es que sí, aquests establiments, són els primers beneficiaris, per les vendes que generen, haurien de ser els primers interessats a oferir part del seu personal, com a voluntariat, de recollida a la pròpia botiga, per tant no necessitaríem aquest volum de voluntaris, què és podrien dedicar a altres tasques.

Una tercera reflexió aniria amb el sentit de què aquest voluntariat , “sobrant” de la reflexió anterior, hauria d’estar implicat en el seguiment dels beneficiaris, en l’evolució de les seves problemàtiques, i en l’establiment de programes específics (o complementaris de l’àmbit alimentari, prioritari d’aquesta activitat).
Una quarta reflexió en el sentit de que part de la recaptació hauria d’anar destinada a la compra de productes de la pagesia de l’entorn, per afavorir i mantenir els llocs de treball, actius els conreus i fomentar la independència alimentaria ja que, cada vegada més, la nostra societat depèn més de les grans corporacions distribuïdores…

I una darrera, d’organització i de l’establiment de menjadors socials, per a resoldre amb rapidesa situacions puntuals, i d’humanitat, oferint un àpat obert a qui ho necessiti…
Ens calen noves mirades per fer una societat més digne i humana…