En un racó del mercat…

He de reconèixer que soc partidari dels mercats : els no sedentaris com a Lliçà d’Amunt, Parets del Vallès, o Santa Coloma de Queralt, els que més conec, o el de Granollers en un edifici amb parades, com sempre.
Ho comento, perquè arrel del programa de “Joc de Cartes”, hi hem conegut establiments que hi tenen espais dedicats en diferents mercats sedentaris, sempre, depenen del caire que hi dona el titular. Reconec que és tota una filosofia deixar-se anar per els passadissos del mercat granollerí en les primeres hores amb el tràfec dels botiguers per a tenir, a les parades. tot el producte per a la jornada, també anades i vingudes de propietaris, treballadors o venedors, per tenir-ho tot a punt…

Més enllà d’aquesta primera hora, sempre hi ha una estona més tranquil·la fins que arribem els clients habituals que ens coneixen i, sempre, tenen la recomanació d’un producte o altra, i una conversa amable i cordial, com si ens coneguéssim de sempre…
Algunes vegades aprofito per a seure, i esmorzar, al Bar del Mercat, ubicat al racó de mà dreta (entrant per la porta principal, a Granollers), un espai reduït amb quatre tamborets alts, i un mostrador, amb una varietat de truites, sempre reconfortants, en aquestes primeres hores.

És un moment en què, la gent de les parades, s’apropen al bar, per a fer o demanar un cafè o un entrepà, que doni ànims per a jornades esgotadores, moltes vegades, en parades de pocs metres quadrats, on hi cap de tot.
Però també i això vull agrair-ho, és una germanor, una confiança què és produeix entre tots, d’una parada i de l’altra, d’un conjunt de persones què conviuen i comparteixen molta part del temps, però que se senten implicades en aquest objectiu d’oferir uns productes, i una atenció, en un lloc determinat; molts, segurament, han de matinar, agafar algun transport, o suportar el fred matiner dels hiverns crus, però ho fan amb la seguretat de que val la pena, i nosaltres que ho agraïm…

Malgrat el canvi accelerat de les nostres costums, de l’edat del client habitual, o de l’empenta dels menjars preparats que no requereixen preparació, cal defensar aquest estil de vida, de convivència, de cohesió i coneixença… i retornar a l’hàbit de la compra, i el gust per a la preparació d’una cuina molt nostra…