Com en el dibuix, la nostra història, és una peça més de la història de l’indret on estem…

L’Albert Om, ha conduit aquest programa de TV3, amb aquest tarannà seu fresc i proper, que ja vàrem conèixer en les temporades de “El Convidat” i, com a bon periodista , compartint moments i confidències que recordem de tots els seus entrevistats.
Ara, un nou programa de molta complexitat, cerca aquells documents, estris, mobiliari, o quelcom que ens ha acompanyat, i forma part de la nostra història personal o familiar, viscuda o transmesa per altres generacions.

Principalment el segle XIX i bona part del vint, han estat prolífics en generar aquests tipus de records, moltes vegades arraconats al fons d’un calaix, en unes golfes, o potser també en un lloc preeminent :objectes de treball, de la vida quotidiana…moltes vegades emotius per el moment que representen, i tenir-los a les mans transporta a una història que hi ha al darrera, i que l’Albert sap com presentar-ho i que en parlin els seus propietaris.
Cent objectes, és el límit que s’han proposat en aquesta convocatòria, i crec entendre que aquests objectes formaran part d’una exposició a diferents indrets…

D’entrada un agraïment a totes les persones que mantenen aquests documents o estris, que formen part de la història viscuts, de la familiar, però també de la local de l’indret on eren; uns elements tangibles que malauradament alguns d’ells desapareixeran per la manca de coneixement del que representen, per a les noves generacions.
Però aquestes línies volen obrir a la reflexió, de com aquests elements tangibles, no tenen en el nostre entorn museístic, un reconeixement, manteniment i conservació de la forma que expliquen i documenten una part important de la nostra història, avui irreconocible a la majoria de les nostres ciutats.

No es tracta de fer un magatzem, sinó tenir uns representació d’allo tangible que podem comentar al nostre jovent amb plafons i llibres, però que al veure-ho físicament ens apropa a la realitat del moment.
Alguns indrets, han recreat, en locals autèntics, els comerços del segle XX (Salas de Pallars, Santa Coloma de Queralt…), amb el productes, prestatgeries i mostradors que ens fan reviure com eren…

Malauradament, estris de més volum : carros, tractors antics, maquinaria tèxtil, rellotges… son molt més difícils de mantenir-se en el temps, ja que apart de l’espai que es necessita, requereix de persones que en coneguin el funcionament i manteniment.
Quan valorem un objecte que tinguem a les mans, si considerem que té una història que val la pena compartir, valorem la seva cessió a una entitat, museu, centre d’història local… per garantir la seva conservació, i com a element per explicar part de la nostra història comuna…