Fa unes setmanes vaig comprar aquesta carta, d’un portal col·leccionista, atenent la vinculació a la Baixa Segarra…; poc en sabem de la història del document i dels seus protagonistes, però m’ha semblat adient comentar-la perquè desprèn la sinceritat i el neguit del moment.
És una carta de mida A5, de paper color groguenc, i encapçalada per l’anagrama de l’estrella de cinc puntes, dins d’un cercle bordejat del mateix color; una primera aproximació ens diu que el seu nom es Miquel, i l’escriu a la seva xicota Matilde, té accés a una maquina d’escriure i a aquest paper suposadament més “oficial”. En algun indret he localitzat que aquest anagrama correspondria al “Comissariat Polític de la República”.

Emblemes identificatius dels Comissariats Polítics…

Aquesta carta del dia 9 de gener, es de pocs dies abans de l’entrada de les tropes a Santa Coloma
En aquests tres primers paràgrafs, escrits amb un llenguatge d’enamorats, es denota la incertesa d’en Miquel ja que, just abans, havia pogut parlar amb ella (Matilde), per telèfon, i esta esperant que els vinguin a buscar per marxar cap a un altra lloc.
En el segon paràgraf la Matilde li ha comentat que vol anar a Montblanc, encara que ell li reitera    que es una imprudència.
En el tercer paràgraf, li reitera el fet de que esta pendent de que se’n vagin de Santa Coloma cap a algun altra indret, especificant Igualada o algun altra lloc proper.

Continua la carta amb un paràgraf, on demana li escrigui, quan tingui noticies del tiet “Papitu”, que es troba lluitant al Front del Segre, i rep noticies que el deixen intranquil; explica que, sortint de la casa de telèfons ,(devia ser la centraleta), s’ha trobat amb l’Albert Pérez (company de l’Institut), i ara al Parc Mòbil, i li ha comentat que fa dos mesos que no li ha escrit a la Pepita Rey, la seva promesa, adduint que esta cansat de tot, i té mandra d’escriure-li… i s’estranya i fa comparança a veure que li semblaria si estigues dos mesos sense saber-ne res.
No tothom deuria respondre, emocionalment, al fet d’una guerra i d’un allistament, on al cap de poques hores et situen al front de guerra, amb bombes, amb coneguts que moren, en una situació que desborda : jo crec que tot això supera, per molt enamorat que estigues i, per un futur, que només es pot valorar dia a dia…