Quan iniciem una activitat laboral, especialment com a propietaris o titulars, tenim un període de vida laboral que ens ve definit per la normativa vigent, llevat de possibles variacions. Sempre hem de tenir present aquest aspecte temporal ja què, a partir de la jubilació, podrem gaudir de la pensió, poder viure els anys no laborals, i optar per alguna de les opcions de futur de la pròpia activitat econòmica.
Per tant, cal actuar sempre tenint aquest objectiu present i, anar planificant, aquesta nova etapa de la jubilació, perquè l’impacte sigui el menys traumàtic:
- D’una part dedicant a l’estalvi, quan sigui possible, una part dels recursos generats : Plans de Pensions, inversions en elements immobiliaris, naus o d’altres per generar una rendibilitat complementaria….
- Cal preveure, en els anys propers a la jubilació del propietari o titular, si hi haurà possibilitat en la continuïtat de l’activitat econòmica : a) trobar un reemprenedor (traspàs del negoci), b) què és continuï l’activitat dins de l’àmbit familiar, amb la incorporació d’una nova generació, c) que algun dels treballadors actuals assumís la responsabilitat de gestió, d) la venda a algun establiment de similars característiques, e) el tancament total i la liquidació.
- En qualsevol de les opcions esmentades cal que és produeixi una “neteja”, des d’un punt de vista comptable, d’existències, i de tot allò que s’ha anat arraconant, pensant en si un dia podria servir, o recuperar (existències d’anys anteriors, saldos de comptes pendents que es preveu no solucionar…), o venen els “stocks” a preus d’oferta. Això anirà facilitant les tasques en aquest canvi d’etapa.
- De vegades, alguns autònoms i/o botigues, en anys propers a la jubilació, tenen el mínim “stock”, pensant en un final concret de l’activitat, fet que pot reduir les vendes, i la percepció del client, veient que anirà cercar nous proveïdors de productes o serveis, i pot menysvalorar una hipotètica transacció.
- El valor d’una botiga, d’un autònom o d’una micropime, no es el preu, ni del lloc on estigui, és el valor afegit que s’ha desenvolupat en aquests anys d’activitat, de coneixement, duna certa clientela fidelitzada…; per això, els processos de transmissió a tercers, s’han de determinar valorant tot aquest actiu intangible.
- No som donats, en general, a transmetre una activitat; segurament per la dificultat de posar ordre, i neteja física, en un espai on s’han viscut moltes hores de la vida laboral i personal, de posar ordre en una comptabilitat moltes vegades rudimentària, o de evitar que, algú de fora, pugui trobar coses i situacions, amb un punt de vista extern, molt diferent del propi, i d’un valor emocional dificilment transmissible…
Les societats, autònoms i altres agents econòmics, han de tenir clar com solucionar els processos de successió i/o venda ja que, aquests fets, fan que la supervivència a les noves generacions sigui mínima.
En els àmbits de l’empresa familiar, hi ha implicacions que superen la relació treballador, soci o gerent que poden pertorbar el dia a dia, i crear expectatives mal enfocades.
Totes les persones, amb independència del seu enquadrament, han d’estar subjectes a un organigrama, i a instruccions consensuades dels òrgans gestors; no obstant, hi pot haver una pertorbació entre socis (que poden tenir vinculacions familiars), amb altres socis als quals se’ls ha de valorar professionalment de la mateixa forma. Aquests protocols han d’afinar molt en la incorporació de familiars de socis actuals, o d’altres membres vinculats, sota normes estrictes de professionalitat, i de avaluació en els moments d’accedir-hi, i de definir clarament les responsabilitat de cadascú.
El processos de traspàs de la gestió a una nova generació, han de ser programats en el temps i pautats, per facilitar la implantació de nous projectes…
En la propera entrada tractarem dels efectes que pot generar fer un traspàs fora del període que correspondria…
recerquesmones.net 