Aquesta imatge colorida dels tractors, aparcats a Barcelona, durant la concentració d’aquests dies, té un efecte visual molt important, és la imatge puntual d’un sector que demana, i reclama, més atenció.
Més enllà dels ciutadans que varen sortir a fer la fotografia, d’un fet que poques vegades es produeix, hi ha tot un conjunt de famílies què, en una Catalunya rural, lluita cada dia per tirar endavant projectes agricoles i ramaders, amb dificultats burocràtiques però amb la certesa de qui ha heretat, de generacions precedents, una forma de viure i una vocació forjada de desenganys i de collites futures que dependran d’un canvi climàtic que els afecta de ple.

Una imatge que també ha servit per fer una defensa, colze a colze, i col.lectiva d’un sector de petites explotacions, de terrenys que són llaminers per a edificacions o centrals eòliques, i d’un jovent amb cants de sirena de molts llocs de treball molt més segurs i còmodes… Aquest sector que va minvant, en produccions i pagesos que si dediquin, és vital per a la subsistència i la independència alimentaria, i aixó no es vol veure.
Només cal que anem al supermercat, passejar per les prestatgeries i veure la trazabilitat dels productes de pagés : la gran majoria be de fora i, moltes vegades, algunes empreses d’aquí hi posen l’envolcall i la marca, com si fossin d’aquí… Crec que, a nivell de consum, s’hauria de treballar amb la identificació més eficient dels productes i en l’etiquetació visual del lloc d’origen del mateix, fet extremadament greu com en el cas de les patates, que venen majoritariament de França…

Un segon agent econòmic que no hi ajuda són aquestes marques de supermercats, que compren als proveidors, que els hi poden facilitar un subministrament diari de grans quantitats, per abastir la seva xarxa d’establiments oberta a arreu uns productes què, moltes vegades, arriben en condicions no aptes per al consum però que van madurant ,per les rutes que han de fer, abans d’estar disponibles a la prestatgeria.
Per si fos poc, algunes d’aquestes marques opten per oferir productes d’arreu poc identificats amb el nostre territori o amb l’època de l’any, afavorint un canvi d’hàbits del consumidor, en detriment de cultius i fruites mediterranees, més saludables adaptats al nostre entorn, i amb l’afegit de l’estalvi energètic, que representen els seus trasllats.

Tampoc hi afavoreixen les campanyes publicitaries, i poc efectives, per televisió o altres mitjans de comunicació, per a la promoció de determinats productes, que no motiven al consumidor i no ofereixen o tenen la capacitat de seducció per a promoure el producte en questió; en aquest sentit, hi ha una saturació de missatges per la xarxa sobre els beneficis o desaventatges de tal o qual producte, i en base a estudis cientifics, que moltes vegades son contradictoris, i desincentiven al consumidor.
Davant de tot això el productor català, amb explotacions agraries molt segmentades, no pot competir amb comandes de volum, ni té els contactes o la xarxa de distribució adient.

Malgrat tot tenim experiències d’exit amb un model cooperatiu propi, arrelat des de fa un segle i què, amb sectors com el del vi, l’oli o el cereal, promou el treball conjunt, la preparació i embotellat d’aquests productes, amb una marca unitària o, en el cas del ceral, la seva comercialització i la garantia d’un preu pactat amb les farineres i altra tipus de consumidors.
Però també cal que des del propi sector, es treballi amb la formació, desenvolupament e innovació en el producte, adequant varietats més resistents al canvi climàtic, una formació tecnològica i normativa, i un esglaonat de cursos adaptats, i reconeguts, als diferents sectors que engloba aquest sector primari

Tot això hauria de fer què, el consumidor final, recuperés el concepte de qualitat i gust, respecte del preu, i s’apropi a l’agricultura propera i que és nostre, que hi haguessin més mercats de proximitat, amb l’accés directe al usuari final.
Crec que tots tenim molt present el cas del pa : a partir d’un moment el pa (les baguettes) es va comercialitzar en una serie d’establiments de tot tipus, sense que ens ofereixen cap llistat dels seus ingredients; però poc a poc va sorgint un tipus de forns que ofereixen més varietat de pans, i s’apropen més al color, gust, i olor del pa tradicional i, alguns d’aquests forns, amb Denominació d’Origen…

Sí, cadascun de nosaltres, hi posem la nostra part de compromís podem fer que el camp continuï sent aquella part de la nostra cultura, i del nostre futur…