Tot col·lectiu que treballi per uns objectius econòmics, empresarials o associatius ha de tenir presents aquests tres entorns :

• Treballador : és la peça bàsica de tot aquest engranatge; a mida que l’entitat té més volum es produeix una segmentació, i una especialització, dins del grup. Mai he pensat que hi hagi treballadors dolents, el que si potser hi ha son treballadors poc motivats, en llocs de treball o entorns on no se sentin a gust, realitzats, o valorats i, aquest efecte, repercuteix en la seva imatge i en la percepció de terceres persones, ja que, el treballador, dins i fora de l’espai laboral, és la imatge de l’empresa.
• Equip : El treballador s’ha de sentir enquadrat dins d’un organigrama, conèixer els valors de l’empresa per la qual treballa, els objectius i productes o serveis que comercialitza, i del responsable de qui depèn o rep les instruccions. L’equip també ha de ser una eina, per a conèixer les capacitats de cada treballador i situar-lo a l’indret productiu que millor s’adapti a aquestes.
  Un “equip” que requereix de proximitat i trobades, reunions per compartir i per alleugerir tensions, i per compactar-lo.
• Terreny de joc : Són les responsabilitats pròpies del seu lloc de treball i del que s’espera d’ell; cada treballador té una missió i un encàrrec, i aquesta ha de ser la seva prioritat.

Potser, amb un símil futbolístic, podríem dir que el treballador és qualsevol dels jugadors de que disposa l’entrenador; aquest valorarà els seus esportistes, i la seva compenetració pot intentar superar en millors condicions, el repte del partit i, en funció de l’equip contrincant.
I, el seu terreny de joc, és el definit per a cada un dels espais del camp : per exemple, la missió del defensa es donar cobertura al porter per evitar que els membres de l’equip contrincant puguin arribar a la porteria contraria, i marcar un gol o varis gols. Per tant al jugador en posició de defensa, no se li demana de marcar gols, ja que, hi han altres jugadors en posicions diferents, per aquesta tasca…