Farà uns 15 anys que vaig escriure aquest article, no publicat fins ara, com a comentari i en agraïment a tot aquest recull de la vida quotidiana de Savallà del Comptat :
“En aquesta darrera diada de la Mare de Deu d’Agost, vàrem coincidir, a la Festa de La Cirera, amb en Celestí Comaposada, que ens va dedicar, dies després, el seu llibre sobre les vivències a Savallà , i altres indrets (La sega, el batre i la sembra als anys 1945-50) treball que havia tingut ocasió de llegir en un exemplar que ens havia deixat en Josep Canela. Al llarg de les seves pàgines es va destriant un munt de percepcions personals amb la seva mirada de joventut, observadora, i amb especial atenció a aquestes vivències més impactants que són les que vivim emocionalment.

El llibre recull, des d’un punt de vista propi, les feines al camp i han de ser coincidents amb la de veïns, familiars o coneguts que també ho varen viure, i ens retrata una època relativament propera, però ja desapareguda. En Celestí és observador i detallista, recrea el que veu i, ens dibuixa l’entorn que ha vist.
És un relat que fuig de la biografia i ens ajuda a situar-nos en aquest moment històric de la postguerra dura, i de les limitacions en tots els sentits…

Fer un recull de les nostres vivències, al llarg d’uns anys, que ara ens semblen llunyans, requereix d’un exercici metòdic, d’ordenar mil i una percepcions recollides al llarg del temps amb anotacions o amb el record, d’anys que, per els que no els hem viscut, difícilment ens hi podem apropar mentalment.
Aquestes vivències arrelen en el nostre insconscient en la mida que han estat viscudes emocionalment, que ens impacten de més joves, moltes vegades són situacions de patiment, dolor, justesa i austeritat, que aniran definint la nostra experiència.

Els que d’es d’un nivell més cassolá / amateur / d’afició, ens hem apropat a la micro història dels ambients familiars, a partir de la genealogia o, a partir de la descripció de la dinàmica del dia a dia local, se’ns fa dificil situar cada acció, en l’espai hist`òric en que es va viure, en l’entorn i les motivacions que ho varen fer realitat…
En aquest aspecte, són d’agrair tots els treballs recollits per els propis interessats que ho han viscut : només ells poden aportar aquell punt de sinceritat i proximitat, per fer-nos entendre la realitat del moment; les persones del seu entorn, fills, dona o pares poden descriure’ns l’entorn més intim en que hi van viure, i es va viure la història del personatge principal, però només la propia vivència pot fer-nos entendre, amb persperctiva, tot el que ha succeït.

Avui en dia estem sotmesos a infinitat de missatges, de converses a l’instant, de noticies d’arreu, de publicitats, programes de televisió, cinema, viatges… per no parlar de totes les aplicacions que ens facilita el telèfon i que, agraïm poder disposar-ne. En aquestes informacions globals, moltes vegades oblidem els impactes més propers, i deixem poc espai a la reflexió diaria, a la conversa coherent i al gaudir dels bons moments : perdem la relació amb veïns i familiars i, al llarg de la nostra vida, anem coneixent persones i, a la vegada, perdem el contacte amb moltes d’altres, i poc ens queda per a la nostra pròpia història personal.
Això també passa amb les fotografies : a moltes cases estan recollides en una caixa de sabates, on hi preservem aquelles importants en paper (les fotos d’estudi de les grans ocasions, amb perfils molt rigids, en blanc i negre…) petits tresors que ens apropen al passat i ens el fan recordar. En canvi ara s’estan fent un nombre inimaginable que queden guardades de forma virtual però, molt poques d’elles, podrien passar el filtre dels anys.

D’altra part el nivell cultural actual, és el millor de totes les generacions : tenim equips informàtics i tecnològics que en faciliten el recull o la gravació … només cal fer una primera passa.
El més important és que, nosaltres, hem viscut coses i fets, que mai veurem escrits als llibres i, per tant, és important facilitar la nostra visió i vivències, tot recollint-lo en algun format tangible…

Moltes vegades, aquest recull, és el que algunes persones més metòdiques en deien el diari personal, una reflexió diària o periòdica, d’allò que ens ha fet viure, descobrir, emocionar-nos o créixer.
Aquesta Festa Major de Santa Coloma, he tingut ocasió de visitar les exposicions de fotografi i de pintura al Castell i a altres indrets. Totes elles son reflex de la visió de l’autor; en el cas de la fotografia cercant l’entorn, el moment del dia, o el racó on haviem fixat la nostra atenció, amb una imatge real…
En el cas del pintor, hi ha una interpretació del paisatge, o del retrat amb la mirada del pintor amb el detall de tot allò que hi vol destacar : la pintura ha de transmetre i hem de deixar-nos seduir, amb una mirada pausada de les obres…
Aquest comentari ens resumeix la capacitat personal d’entendre les coses i els fets; per tant es molt important deixar escrites aquestes vivències. Potser amb la mirada actual, ens podem semblar irrellevants, però ajuden i ajudarien a complementar i fer més entenedora, aquesta història col.lectiva.

La realitat té diferents percepcions : la suma del que pensem i entenem, amb l’opinió i vivències d’altres persones han d’ajudar a conformar i apropar-nos a la realitat de cada moment.
Hem de ser-hi a temps…