La factura de l’estrès de l’autònom…Prop de casa tenim un establiment que fa una setmana va penjar el rètol de “Cerrado por Enfermedad”, i encara avui està tancat; això fa reflexionar sobre les dificultats de gestionar una activitat econòmica, de forma individual i, sense alternatives.
És evident, i ho remarco, què l’autònom és la persona on hi recau, a part de la seva vessant familiar, de conciliació, de anar a buscar la família al col·legi, o de les tasques més logístiques a la llar com la neteja, o la compra del supermercat, una tasca de gestió del propi establiment, amb uns horaris d’obertura al públic, coordinació dels subministraments i encàrrecs, de la gestió comptable, fiscal i laboral i, moltes vegades, la possibilitat de contractar una persona addicional, no es veu factible econòmicament o, es retarda… Segurament una persona suplent, no sempre és possible, perquè requereix d’un coneixement del negoci molt proper : com preparar els productes, el preu dels mateixos, l’autorització laboral per fer-ho…

La manca d’aquest pla B, és fortament perjudicial ja que, aquests dies d’estar tancat, suposen un cost real de despeses fixes : lloguers, préstecs bancaris, consums, nòmines, despeses socials, caducitat de productes en nevera, pagaments pendents amb proveïdors…, i els ingressos hauran estat 0.
Aquest pla alternatiu hauria de passar, també, per les pròpies Associacions de Comerciants amb algun tipus d’assegurança per atendre aquestes despeses d’inactivitat i, d’altra, un suport corporatiu als associats, en un format que cada Associació hauria de plantejar-se.

Lluitar per un lloc de treball, és una feina que ens correspon a tots i, per tant, tots hi hauríem d’estar-hi implicats o, al menys, parlar-ne entre els propietaris d’establiments.
PD. Aquest darrers dies he conegut que la propietària d’aquest local, havia tingut una urgència mèdica, que li pot demorar el seu retorn a l’activitat. En nom personal, li desitgem una bona recuperació.