En aquests moments de sequera hauriem de recuperar de la història, moltes vivències sobre l’aprofitament de l’aigua a l’entorn rural, lluny de les avantatges d’avui amb canalitzacions, electricitat per moure-la, i la potabilització.
La Catalunya del camp ha viscut basicament en poblets petits, moltes vegades al cim de petits turons, o en masies aillades properes als camps de cultiu; per tant les solucions a la recerca d’aigua, i la seva conservació, han estat individuals o amb solucions de petites comunitats.

1. L’ubicació de la casa : la majoria de poblets i ciutats han nascut a partir de poblacions arrelades al voltant de rius o manantials; això ens reaferma l’aigua com a element essencial per al manteniment de la vida; en altres casos, alguna sortida d’aigua freatica, o pous d’aigua, també han estat subministradors d’aquest element, a les masies més aillades.
2. Les cisternes : la recollida d’aigua de la pluja permet emmagatzemar-la i tenir-la aprop, mitjançant la canalització de l’aigua recollida a les teulades, i canalitzada fins a un diposit amagat, on es conservarà fins a la seva utilització.
3. Els marges : en terrenys amb desnivell, s’acostumaven a fer-hi parets de pedra seca, per anivellar el terreny, amb la doble intenció d’afavorir les tasques propies de cada cultiu o arbre, i a la vegada evitar l’erosió del terreny, i que l’aigua caiguda fos absorvida per la terra.
4. Canalitzacions : en epoca dels romans, l’aigua era canalitzada per arribar a les poblacions, i en resten aqueductes com a mostra d’aquesta ingenyeria. Actualment diferents canals reparteixen aigua per entorns de secà, des d’un embassament principal.

La Pilar Comas Solé, Impulsora dels “Parcs de les Olors”, va publicar aquesta entrada el dia 8 de febrer, que recull també d’altres solucions d’arreu, i que podeu trobar al seu web : https://parcdelesolors.com.

El gran repte seria poder retenir part de l’aigua de les plujes, cada vegada més torrencials, i evitar que arribi al mar. Quan l’aigua s’havia d’anar a buscar, i calia un esforç per fer-ho, es gastava la necessaria; ara quan obrim l’aixeta i surt tota la que volem, sembla que sigui il.limitada, i gratuïta…