Jo diria què a nivell comercial, i empresarial, cal una sinceritat especial envers aquests tres col·lectius, que són externs però tenen molt a dir, en el nostre dia a dia; a més, la sinceritat, hauria de ser un d’aquells trets vitals en la nostra vida personal i professional.
Però la millor sinceritat s’ha de practicar de portes endins : de ser molt realistes amb el que ens diu la informació financera, en el moment d’adoptar decisions de cara a futur o de valorar, comparativament, exercicis precedents. Perquè moltes vegades el dia a dia no ens permet tenir la tranquil·litat, i el comentari dels nostres assessors, envers els dubtes o incerteses.
Amb els tres col·lectius que encapçalen el títol d’aquesta entrada, no els hi podem amagar la nostra realitat, conèixer els límits que podem assolir, i la capacitat de fer front a les obligacions a que ens comprometen, i que les puguem atendre al seu venciment.

Als bancs, difícilment els podrem amagar la nostra situació : l’endarreriment dels pagament, la reducció del saldo mitjà dels comptes, la petició de determinats productes o l’autorització de pagaments…; abans que nosaltres, ells ja ho estaran detectant, aniran vigilant de tenir controlats els riscos assumits i, per tant, ens poden limitar la nostra capacitat de creixement; també, regularment, ens demanaran informació sobre la nostra situació financera (documentacions presentades al Registre Mercantil, de la Propietat o a Hisenda), liquidacions signades que hi donen validesa o eines que també tenen per conèixer l’endeutament amb tot el sistema financer.

Els proveïdors, son empreses com la nostra i, per tant, no tenen la capacitat d’assumir molt de risc; si hi quedem malament ens poden limitar el subministrament de determinats articles per el nostre procés de fabricació o serveis, i no poder atendre les sortides de producte acabat de les nostres instal·lacions.
Si que es cert què, en determinades ocasions, podem tenir comandes superiors al que es habitual i, per tant, el proveïdor pot rebre una ordre de compra superior al que es habitual; és, en aquests moments, que hem de convèncer, o donar garanties addicionals, al proveïdor per tenir el seu suport.

Amb les administracions (Hisenda i/o Seguretat Social), el tracte ha de ser prioritari, ja que la manca d’atenció de les obligacions al seu venciment, comporta sancions e interessos que augmenten progressivament el deute i, a més, tenen la capacitat de intervenir els nostres recursos, mitjançant l’embargament de saldos.
La imatge que donem de l’empresa enfront de tercers, forma part de la reputació de la marca del producte o servei i, es recomanable, comentar-ho o negociar-ho amb anterioritat a que es produeixi…

La transparència en totes les informacions de l’empresa, hauria de ser un valor prioritari, una forma de transmetre el que som i com ho fem, i el que volem fer, i amb quins recursos ho fem…