Imatge difuminada de l’actuació a la Plaça de l’Església…

Aquesta antiga tradició cantaire, té la seva expressió el diumenge de resurrecció i la diada següent del Dilluns de Pasqua, on ofereixen el repertori les seves cançons, anunciant la resurrecció del Senyor, la Pasqua Florida i la primavera…; solen anar acompanyats d’algun instrument musical (flabiol, tambor, guitarra, o acordió…) i, en alguns llocs, amb dansaires.
Son cançons populars i religioses què, amb el pas del temps, han incorporat altres temàtiques, i repertoris més moderns; porten, també, un cistell on recullen les aportacions dels oients oferint algun present, com un remet de flors i, per fer els seus desplaçaments, utilitzen un remolc de tractor per alleugerir el recorregut.

Al llarg d’aquests dos dies, fan parades a diferents indrets del poble, visiten masies i cases aïllades, tot aportant la seva música a arreu, a institucions i als carrers i places.
Amb els cantaires de Santa Coloma de Queralt hi hem tingut una relació molt especial, especialment amb en Lluis Clusellas, amb el seu fill Salvador, en Jordi Solé i d’altres cantaires que, fins fa uns cinc anys ens visitaven el dissabte de vigília per fer una cantada al local de La Cirera, on els hi oferíem un picapica d’agraïment; veïns de Llorac també s’hi acostaven i, al final, acabàvem amb un sopar de veïns, com a primer acte de veïnatge de l’any.

Uns anys abans de la pandèmia aquesta tradició no escrita es va trencar, i no s’ha recuperat; a Santa Coloma una de les actuacions més esperades és la sortida de la missa del Diumenge de Resurrecció, a la pròpia plaça de l’Església, on s’hi aplega un bon nombre de veïns.
Aquest any és la primera vegada que hem escoltat aquestes caramelles, amb dos grups de cantaires : uns que formen el cor des de fa anys i coneixem, i una agrupació més jove de nois i noies que, dalt del remolc, ens han delit amb cançons adaptades, i amb el moviment sincronitzat de les mans…

Un dels punts on la nostra cultura ha de fer un esforç és en integrar des de joves : que ho vegin com un element més de la singularitat del poble; això que es habitual en els pessebres vivents, els castellers… hauria de ser-ho en altres àmbits donant participació i protagonisme als joves que van creixent…