La distància també es un signe de confiança…

Soc poc partidari dels assessoraments no presencials,malgrat què. per motius d’agenda, o urgència se’n pugui fer algun de puntual, o de manteniment.
Alguns dels elements a reflexionar serien :

1. La distància física també ens allunya de la realitat de l’empresa, del que es veu presencialment, o de la interacció més directe.
2. Hi han percepcions que no es detecten a distància, o comentaris fets amb canals no presencials, on no es veu si hi ha altres persones a l’entorn, que ho poden veure o sentir-ho.
3. Els assessoraments han de ser confidencials; si anem al metge volem que ens atengui i comparteixi amb nosaltres les informacions importants.
4. El seguiment de l’empresa, botiga, autònom també es fa valorant aquells elements físics (aparador, mobiliari,…), com a signe del tarannà de l’empresa i com a coherència dels elements de l’immobilitzat de que disposa.
5. El comentari d’una persona externa a l’empresa és vital, per conèixer una opinió experta, i no mediatitzada per l’entorn.
6. Cal ser molt actiu : és l’assessor qui periòdicament ha de mantenir aquesta vinculació activa, en comptes d’esperar que el client truqui
7. Al igual que si detecta alguna situació o desviació respecte a altres anualitats, o uns resultats interanuals que difereixen d’altres anualitats, es el que ha de facilitar la trucada per a comentar i ajudar a revertir aquesta situació.
8. L’assessor és, també, una persona de confiança