Al lateral de l’església de La Cirera, i en un nivell més baix, prop de la porta de Can Canela, hi havia un cirerer què, a la primavera, esdevenia un esclat de color, i de vida ressorgint del hivern, ja passat, i de camí fins a donar el seu fruit, les cireres.
Un arbre gran què, en Josep Canela, acostumava a cobrir amb una malla protectora, per impedir que els ocells malmetessin una collita, sempre abundant.

D’aquesta imatge primaverenca hem vàrem poder gaudir uns quants anys; després una ensulfatada més generosa del que corresponia, el va rematar de forma fulminant.
Durant un temps aquesta va ser la imatge de l’escriptori del meu ordinador : l’esclat de vida primaveral, l’escala (una drecera, per arribar a l’església), el xiprer a la porta de l’església (també desaparegut), i la paret del cementiri… tota la vida representada en una simbologia…