El fibrociment, amb amiant, ès un material fet servir a la construcció, en cobertes, teulades i canonades principalment; aquest producte esta format per ciment i fibres de reforç (amiant en els models més antics, i fibres sintètiques més tard) prensades en diferents formats. Va ser utilitzat, de forma generalitzada durant la segona part del segle XX, en teulades d’edificacions annexes, per exemple ; garatges per la maquinaria agricola o vehicles, coberts per protegir-se de la pluja, canonades, baixants, canalitzacions, dipòsits per l’aigua…

Generalment, s’asocia el fibrociment amb la uralita (per el nom de l’empresa que el produïa i comercialitzava) i aquesta última si portava amiant, en la seva composició. Per la seva resistència a l’exterior, l’aillament tèrmic i acústic…, i eren una alternativa a les cobertes de teules.
Aquestes fibres d’amiant són perilloses i cancerígenes; lliberen a l’aire partícules si es deterioren, es trenquen, o per el propi desgast.

La manipulació, retirada i tractament d’aquest producte només pot ser efectuada per empreses especialitzades, amb personal protegit i embossat per al seu tractament, diferenciat a la resta de runa de construcció, i recollit a les deixelleries. Les desaventatges en la seva utilització provenen de les normes de salut i l’afectació als treballadors que les manipulàven o les tenien properes, les malalties respiratories i, per un increment de les normatives al respecte. Avui en dia hi han altres alternatives a l’utilizació de materials amb fibrociment i/o aillants
Fins l’any 2002, no es va prohibir la seva comercialització, malgrat que podia haver-se limitat amb anterioritat, però hi havien moltes industries que l’utilitzaven; malgrat què, les administracions, n’han fomentat la seva substitució, i facilitat ajudes, la normativa actual només obliga a treure’l quan sigui el final de la seva vida util o es trenqui.

Aquest dies l’”Institut Cartogràfic de Catalunya”, ha facilitat, a la seva web, la consulta de les edificacions e indrets amb plaques de fibrociment, agrupades per municipis.
Aquest “visor” què és un primera aproximació a l’impacte d’aquesta problemàtica, identifica les cobertes de entre 35 i 100 metres quadrats, mitjançant tècniques de teledetecció amb IA (inteligència artificial); en cap cas n’identifica dipòsits o canonades amb aquest material.

En total d’han identificat a Catalunya, mitjançant aquest treball, 121.982 cobertes; de Llorac, i els municipis propers, les dades són : Talavera, 110 cobertes, Santa Coloma de Queralt, 169, Montoliu de Segarra, 69, Les Piles, 43, Llorac, 42, Vallfogona de Riucorb, 22, Conesa, 17, Savallà del Comptat 9.
D’altres municipis relativament propers i amb ìndexs elevats hi figuren : Igualada, 643 cobertes, Valls, 636, Tarrega 479, Les Borges Blanques, 405, Arbeca, 357.
Tota aquesta informació hauria d’anar complementada amb referències a la població, a l’extensió del terme municipal, i altres paràmetres, per priotitzar termes municipals…

Presentació del visor, la setmana passada…

Informació que facilita el visor, amb l’intensitat de cada municipi…