A totes les Professores, i Professors, que ens van ajudar a comprendre la comptabilitat i tot el que representava…
Fa uns mesos, el ICAC (Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, amb seu a Madrid), va publicar, amb el nom de “Breve reseña històrica del Plan General contable español 1973-2023”, un treball amb motiu d’aquest aniversari, per a conèixer el que va representar aquesta innovació en l’àmbit de l’empresa, de la docència, i de l’estudi d’aquesta disciplina. L’autor es el Sr. Valentí Pich Rosell, President del Consell d’Economistes d’Espanya.

El treball esmentat argumenta, com a qüestions per a promoure aquesta nova eina, les següents “…los beneficios que justifican que un empresario lleve una contabilidad ordenada se basan en un doble propósito. Por una parte, sirve como fuente de información para las partes interesadas y, por otro, se configura como una herramienta de gestión interna utilizada como soporte para la toma de decisiones empresariales. Sobre esta base, a lo largo de la historia se adoptaron distintas normas cuyo objetivo no ha sido otro que actualizar los valores contables de los balances de las compañías, así como promover que aflorasen aquellos bienes que inicialmente no habían sido contabilizados, pues una información incompleta o desactualizada no cumpliría con tal loable propósito…”.

En cap cas, el Pla Comptable de 1973, no era estrictament un llistat de comptes ordenades, sinó que incorporava normes de valoració de les diferents partides, els criteris i principis que s’havien d’observar, el detall de les interrelacions i funcionament de les comptes, i els estats financers anyals en que s’havien de presentar els comptes anuals

Malgrat els notables avenços que va comportar, crec que cal aportar alguna consideració personal respecte del mateix :

1. No cal dir què, en l’ànim d’aquesta eina, hi havia una voluntat normalitzadora i fiscalitzadora, en el sentit d’ajudar i localitzar aquesta informació, des d’un punt de vista fiscal i recaptatori.
2. Amb la implantació d’aquest Pla i la seva posterior obligatorietat la comptabilitat, com a ciència, va minvar notablement i, els centres formatius, van fer servir aquest document normatiu com a llibre de treball.
3. Als anys 60, també es van publicar diferents lleis de Regularització de Balanços, per adaptar-los a la inflació elevada, i altres factors que afectaven les empreses.
4. També va coincidir amb el període en què els estudis mercantils, i les Escoles de Comerç, centres formatius d’on sortien els “comptables”, estaven desapareixent les titulacions de “Perit Mercantil” i “Professor Mercantil”, i substituïdes per la “Diplomat en Ciències Empresarials”, molt més genèrica; anys abans ja havia desaparegut la titulació d’Intendent Mercantil, el grau més elevat d’aquests estudis.
5. És un moment econòmic de força expansió, de noves empreses i no totes tenien la coneixença del que representava la comptabilitat, per a la viabilitat i per la informació de gestió de les mateixes.
6. Molta part de les promocions sorgides de les Escoles de Comerç, també van optar per altres sortides professionals (con les entitats bancàries o d’estalvi); això va provocar què, moltes empreses, haguessin de recórrer a gestories per a les tramitacions fiscals, comptables i laborals.

Un altra factor que va molt lligat, en el temps, és el de la desaparició dels Estudis Mercantils, i la impossibilitat d’haver pogut encaixar els mateixos dins de la formació superior; hi ha un treball d’en Jorge Infante Diaz (de la Àrea d’Economia Aplicada de la Universitat de Zaragoza – 2012), amb el nom de “La crisis de los estudios de Comercio en España (1953-1970)”, on fa esment de les diferents directrius, canvis, normatives, i competència entre estudis similars… que conforma la pèrdua d’aquests estudis tècnics i professionals… envers d’altres disciplines.

La rigidesa entre el Batxillerat, i els estudis universitaris va deixar poc lloc a titulacions tècniques, que suposaven la usurpació d’un espai de creixement de les facultats universitàries.
A nivell personal, també vàrem patir aquesta transformació i, a l’Escola de Sabadell, cursant el segon de Peritatge Mercantil, es va produir una vaga d’estudiants que va afectar a totes les Escoles de Comerç del país, en defensa de la continuïtat d’aquests estudis; uns anys més tard, vàrem ser la darrera Promoció de Professorat Mercantil vam ser la darrera Promoció d’aquests estudis, a la vegada què s’implantava, a la mateixa escola, la Diplomatura de Ciències Empresarials…

Fotografia _ Detall d’una de les parets de la sala principal del primer pis, avui seu de l’Orquestra Sinfònica del Vallès, seu que va ser de l’Escola de Comerç, i edifici històric del Cìrcol Republicà Federal de Sabadell.