Estem subjectes a processos electorals, de forma periòdica, en les quatre administracions (local, catalana, espanyola i europea) però, moltes vegades, aquestes convocatòries poden anticipar-se, i no sempre s’arriba al final del mandat.
Aquests processos electorals, molt detallats en el deu desenvolupament i amb una normativa que no sempre satisfà a tots, comporta el seguiment d’uns terminis, presentació de candidatures, recursos… què, bàsicament, afecten al propi entorn de les opcions polítiques que es presenten.

La part final, d’aquest procediment, és la “campanya electoral”, que els propis partits i candidatures s’esmerçen a desdibuixar amb les precampanyes (una especie de calentament previ, i de retrets, envers la resta de candidatures…). En aquest període de campanya, d’actes, de paradetes al carrer, de merxandatge, de pancartes penjades als fanals, i amb tota mena de missatges als medis, s’intenta captivar al ciutadà perque voti una determinada opció politica, amb argumentaris previament preparats per a la campanya, amb tot allò, que tingui capacitat d’incidir en el vot personal.

Els actes de final de campanya, són les darreres oportunitats de mobilitzar el vot, cada vegada més desenganyat i amb poca motivació, i els percentatges d’abstenció solen ser elevats i així ho reflexen. La nit electoral és una munió de nervis per veure la resposta de la ciutadania i de com, el resultat, podrà incidir en la governabilitat dels propers quatre anys. Però, al final de la diada de votacions, el valor del vot del ciutadà ja no existeix : són els responsables de cada formació politica que usurparan la representació de la veu dels veïns, per a fer possibles opcions o pactes, fer modificacions del que han dit amb l’objectiu d’aconseguir una majoria que els permiti governar.

Després, dificilment, aniran a veure, interesar-se per els problemes de la gent, per allò que els han trasmès, o la confiança i compromís que tenen envers la seva representativitat.
Per això, hauriem d’anar a un sistema electoral, en què el diputat o representant mantingués un lligam una oficina a l’espai territorial per el qual ha estat escollit, i els ciutadans hi tinguessin accés i proximitat…
Però també els partits politics deixen d’actualitzar, o redueixen, la seva presència a les seves xarxes socials, o mitjans, en que han estat prou actius durant la campanya electoral, un signe més de desafecció, i d’utilització del votant, fins al moment de les votacions…