El ritme de vida actual ens porta a la immediatesa, al treball productiu i ràpid : és un ritme què, nosaltres mateixos i la societat, ens hem imposat, per estar a arreu, connectats amb molta gent, vivint la vida d’altres o absorbint noticies d’arreu, moltes vegades de llocs i persones alienes…
Això fa què, moltes vegades, el nostre tarannà s’acomodi o s’alliberi de l’esforç i del sentit crític:

1. A l’empresa, amb la rutina, els protocols i les normes, tot allò que encapsula el nostre treball i el normalitza, sense dret a valorar les coses en el moment en que succeeixen.
2. A la televisió, cercant diferents canals, per veure l’emissió del programa que correspon al moment en que obrim l’aparell i, segurament, per comoditat, ho veiem.
3. Als estudis, segurament seguint, estrictament, el temari, els deures o els treballs més per obligació, que no pas com una eina de formació i aprenentatge.

Hem de recuperar la iniciativa en tot el que fem : saber com ho fem i amb quin objectiu; treballar el sentit crític, com a element per discernir el que fem, del com ho fem, i d’estar satisfets del treball aconseguit, no pas per unes normes, instruccions o similars, sinó per un sentit i coneixement adquirit.
Fa uns mesos en una òptica propera vaig comprar unes ulleres noves, perquè les darreres s’havien deteriorat; la dependenta hem va fer el pressupost i quedem d’acord; uns dies després, una altra treballadora, més experta, hem va trucar i hem diu què, en el cost de les ulleres i vidres, hi havia una diferencia de 130 euros, que va assumir la pròpia òptica. En una conversa posterior amb aquesta venedora li comentava “…no li feia mal als ulls veure que per la graduació i la muntura, aquell preu ja feia mal als ulls de veure ?…” ; m’ho va reconèixer

Hem d’utilitzar les normes, protocols i tot allò inherent al nostre treball, estudi, u oci, però no sempre totes les situacions estan pautades, i cal tenir un sentit propi que ho ha de complementar i valorar; aquesta reflexió ens ha d’ajudar en els moments de treballar temes i àmbits nous (com les recerques), o d’altres més de criteri (peritatges…)