L242,,- Una mirada a Montargull : el respecte al passat i al seu entorn…

Reconstrucció de la torre suposada del recinte, amb materials moderns…

Aquest indret, molt a prop de la ruta de La Cirera, a Santa Coloma de Queralt, sempre ha estat un espai de natura, de gaudir del capvespre, de la mirada a Santa Coloma, o al pla de Lleida, per l’altra costat; un lloc què, al mes de Juliol, ens aplega en la festivitat de l’Apostol Sant Jaume, i on ens hi retrobem des de fa anys els que apreciem aquest lloc. A més durant la darrera Junta de l’Associació, n’he estat membre, amb en Joan, l’Anna, la Fina, i la Nuria… autentics defensors i coneixedors del lloc.

En una altra entrada vaig defensar què només podrien intervenir, en la reforma d’aquest tipus d’edificacions històriques, els arquitectes i professionals homologats que tinguessin una formació especifica i/o una creditació, i una certa sensibilitat envers edificis religiosos per el que representen..
Vaig tenir ocasió de seguir de prop, alguna reunió, a l’Ajuntament de Llorac, i altra amb l’Arquitecte Amill. Voldria fer aquestes reflexions envers el procés :

  1. Recordo que a la primera trobada a l’Ajuntament (pocs dies després de la designació de la nova Junta), on a una pregunta meva sobre si caldria fer una comissió de seguiment, donat les parts intervinents (Ajuntament, Veïns, Església, Arquitecte, Serveis de Recerca Arqueològica, Cultura…), i el regidor va respondre amb un contundent NO.
  2.  L’immatriculació de Montargull, per part de l’Església, es va fer amb una lectura molt oberta envers el que li podria correspondre, i es va immatricular tot l’indret de l’Església i una part annexa, on hauria estat la Rectoria, sense tenir en compte què, en el mateix indret, podia haver-hi estat el Castell de Montargull, també protegit.
  3. És cert que hi ha hagut una visió parcial del conjunt, tractant-ho com dues peces separades, en el sentit de que es va reformar la part de l’Església, sense valorar les possibles restes o vinculacions amb el terreny annex.
  4. Una manca de respecte, o consens, envers la història de l’indret i de la seva gent : ha estat una reforma amb el suposat vist-i-plau de Cultura, però sense valorar que fer amb les restes trobades, i/o la seva museització.
  5. Aquesta reforma reconstrucció, és una imatge que quedarà per a uns quants segles, però quina imatge real donarem del que hauria estat aquest indret : s’ha obviat el campanar encara visible a les fotografies de fa menys d’un segle, l’efecte visual d’aquesta nova construcció amaga l’imatge de l’actual campanar…
  6. Aquesta reforma adoleix d’un estudi dels limits de la suposada fortificació (ja que s’està aixecant una torre, sense definir els limits del recinte).
  7. Com podrem definir el que es història real, del que estem fent amb la nostra història : penso què la història de molesta, les pedres, els edificis i el que han significat, però hem de lluitar per preservar aquest llegat, amb tota la seva autenticitat…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.