Reconstrucció de la torre suposada del recinte, amb materials moderns…
Aquest indret, molt a prop de la ruta de La Cirera, a Santa Coloma de Queralt, sempre ha estat un espai de natura, de gaudir del capvespre, de la mirada a Santa Coloma, o al pla de Lleida, per l’altra costat; un lloc què, al mes de Juliol, ens aplega en la festivitat de l’Apostol Sant Jaume, i on ens hi retrobem des de fa anys els que apreciem aquest lloc. A més durant la darrera Junta de l’Associació, n’he estat membre, amb en Joan, l’Anna, la Fina, i la Nuria… autentics defensors i coneixedors del lloc.
En una altra entrada vaig defensar què només podrien intervenir, en la reforma d’aquest tipus d’edificacions històriques, els arquitectes i professionals homologats que tinguessin una formació especifica i/o una creditació, i una certa sensibilitat envers edificis religiosos per el que representen..
Vaig tenir ocasió de seguir de prop, alguna reunió, a l’Ajuntament de Llorac, i altra amb l’Arquitecte Amill. Voldria fer aquestes reflexions envers el procés :
- Recordo que a la primera trobada a l’Ajuntament (pocs dies després de la designació de la nova Junta), on a una pregunta meva sobre si caldria fer una comissió de seguiment, donat les parts intervinents (Ajuntament, Veïns, Església, Arquitecte, Serveis de Recerca Arqueològica, Cultura…), i el regidor va respondre amb un contundent NO.
- L’immatriculació de Montargull, per part de l’Església, es va fer amb una lectura molt oberta envers el que li podria correspondre, i es va immatricular tot l’indret de l’Església i una part annexa, on hauria estat la Rectoria, sense tenir en compte què, en el mateix indret, podia haver-hi estat el Castell de Montargull, també protegit.
- És cert que hi ha hagut una visió parcial del conjunt, tractant-ho com dues peces separades, en el sentit de que es va reformar la part de l’Església, sense valorar les possibles restes o vinculacions amb el terreny annex.
- Una manca de respecte, o consens, envers la història de l’indret i de la seva gent : ha estat una reforma amb el suposat vist-i-plau de Cultura, però sense valorar que fer amb les restes trobades, i/o la seva museització.
- Aquesta reforma reconstrucció, és una imatge que quedarà per a uns quants segles, però quina imatge real donarem del que hauria estat aquest indret : s’ha obviat el campanar encara visible a les fotografies de fa menys d’un segle, l’efecte visual d’aquesta nova construcció amaga l’imatge de l’actual campanar…
- Aquesta reforma adoleix d’un estudi dels limits de la suposada fortificació (ja que s’està aixecant una torre, sense definir els limits del recinte).
- Com podrem definir el que es història real, del que estem fent amb la nostra història : penso què la història de molesta, les pedres, els edificis i el que han significat, però hem de lluitar per preservar aquest llegat, amb tota la seva autenticitat…
recerquesmones.net 