Si el Pressupost reflecteix el moviment del dia a dia d’un exercici, i per tant totes les anotacions, despeses e ingressos, a final d’any s’agrupen en el Resultat de l’Exercici, i tots els comptes retornen a 0, veiem que té una capacitat limitada per tenir en compte altres factors o elements, que tenen una transcendència temporal, que es manté amb independència de l’exercici.
Ambdós documents (Balanç i Pressupost), son complementaries, i es la única forma de tenir una visió total de la situació financera de l’entitat; en les diferents entitats, es una eina que no es presenta o prepara, malgrat la seva importància.

Si només preparem el Pressupost, on podríem reflexar l’anotació de, per exemple : Subvencions aprovades, però no rebudes, Rebuts de socis pendents de cobrament, les factures de proveïdors o altres deutes, el fons social…
El Balanç és un element pautat, utilitzat de forma habitual a les empreses des de fa anys, i que té adaptacions sectorials. La Conselleria de Justícia de la Generalitat, té models oficials que podrien ser orientatius.

De forma sencilla el Balanç, al igual que el Pressupost, té dues parts diferenciades; en aquest cas serien l’Actiu i el Passiu,
A l’actiu, hi haurien tres blocs de conceptes, en funció del grau de liquiditat que poden assolir :

• L’Immobilitzat, que inclou tot allò que l’entitat té de forma tangible i que utilitza per a la seva activitat (Ordinador, Instal·lacions, Estris, Mobiliari…), o de forma intangible com els programes informàtics, les marques registrades, o altres opcions.
• El Realitzable, tot allò que en un període curt de temps podria convertir-se en efectiu, per exemple, els rebuts de socis pendents, quotes o garanties en altres entitats, cobraments o retons d’impostos, subvencions pendents de cobrar…)
• La Tresoreria, que correspon al saldo de Caixa (efectiu), i els saldos en entitats bancaries.

Al Passiu, el criteri és el mateix : de les obligacions o fons amb menys disponibilitat, fins als pagaments a curt termini :

• Fons Pròpis, que inclou la suma dels superàvits anuals, i és el valor teòric del actiu, menys el passiu
• Els deutes a Llarg termini, quan aquests superen els 12 mesos, respecte del venciment efectiu de l’obligació (la part que excedeix dels 12 mesos).
• Els deutes a curt termini, que són els ordinaris : pagaments amb venciment inferior als 12 mesos i, entre ells, les factures rebudes de proveïdors, impostos pendents de pagar…tot allò que representa una obligació, a que haurem de fer front.

El Balanç no és un document que es pugui preparar a final d’any : perquè n’hi hagi un de tancament, n’hi ha d’haver un altra d’inici.
Cal fer que les comptes anuals, aportin un grau de transparència i confiança, respecte al destinatari (ja sigui el soci o una tercera persona), i hem de fer els possibles perquè siguin entenedors.

Crec que hauríem d’intentar que una part de les entitats associatives poguessin agafar el compromís de fer la presentació dels seus comptes, amb formats similars, ja que ajudaria als socis de les diferents entitats a familiaritzar-se amb el seu contingut.

També seria recomanable aportar amb el Balanç, una Memòria Econòmica de l’exercici, o notes aclaratories, de diferents partides i del seu contingut.