Preparant el berenar a Montargull – Aplec 25 juliol 2024

Recordo què el primer Aplec que vàrem assistir, ja amb la casa acabada, va ser a Sant Salvador de Figuerola (Guialmons, Terme de Les Piles); són d’aquelles primeres referències, i descobertes, del territori; ens va costar molt de localitzar l’ermita, i la recordo com una nau, amb estris, pedres, i poc condicionada per a una missa…hi havia força gent que, llavors, encara no coneixíem. Deuria ser l’any 2012, i va ser el primer lloc on vàrem retrobar el pa amb oli i sucre (o amb vi), com a berenar propi de l’Aplec i la gent gran, i el jovent, s’acostaven a recollir-ho…

Més tard, en les vegades que he estat a Montargull, també aquest ha estat el berenar de la festa, amb tres ingredients i fàcil de preparar…
Ara, sembla que, s’han posat de moda, les famoses “Coques de Perafita” d’un format industrial, embossades amb plàstic, que no s’assemblen a cap elaboració pròpia, ni propera; la seva popularització ens allunya de receptes, berenars i altres elements de la nostra cuina popular, molt més saludables.
El poeta Marti i Pol, va fer aquest verset sobre aquest tema, que es tota una recepta :

A moltes de les web’s consultades, els autors ho identifiquen com una menja, tant per l’esmorzar, com berenar, en el dia a dia, o en actes familiars i/o aplecs.
També és poden torrar les llesques de pa abans; agafem la llesca i fem, amb el setrill, una passada d’oli per tota la llesca, de forma que vagi empapant el pa (si ni ha excés es pot refregar amb una altra llesca per repartir-lo), desprès hi afegim, per sobre, dues o tres culleradetes de sucre (i, depenent dels gustos, es pot expulsar l’excés).

A la web de “viulapoesia.com” hi he trobat una valoració nutricional, que pot servir d’orientació : Energia: 229 Kcal, Proteïna: 23 g, Hidrats de carboni: 29,4 g, Fibra: 1 g i grassa total: 1,1 g.
La gent senzilla de fa generacions, properes al Mediterrani, del camp, de la pesca… depenien del que la natura els proveïa a cada estació, i de la bondat de les collites, per assegurar-se el menjar necessari; res millor que l’aprofitament de dos elements, el pa (preparat i pastat a casa amb blat, que durava una setmana), i l’oli… : un dinar ràpid i nutritiu, amb els sabors del territori.
Al llarg del nostre Mar Mediterrani trobem formes i menjars que utilitzen aquests dos ingredients, especialment en les cuines catalanes i mallorquines : el pa amb oli, o el pa amb tomàquet…

La seva forma inicial ha anat evolucionant amb els anys, incorporant ingredients nous com el pernil, la tonyina, les anxoves…) un plat que s’ha anat actualitzant, que té una molt bona acceptació, i és el protagonisme de molts àpats.