L253,,- Festa de Santa Maria, a La Cirera 2024 : l’inèrcia d’una transició.

Aquest any, les setmanes precedents a la nostra festa, han estat d’una calor intensa, tant de dia com de nit, i la diada del 15 d’agost ha vingut de sobte, quasi sense adonar-nos ’en, malgrat que el seu format es manté molt semblant d’any a any.
La tradició manté, com a primer acte, la trobada a la nostra església, per a celebrar l’eucaristia, i donar gràcies; en aquesta ocasió hem tornat a comptar amb el Pare Trilla, escolapi d’Igualada, què, amb un tarannà menys rígid però, més pedagògic i planer, ens ha anat desgranant el significat de l’evangeli, de les lectures precedents, del seu contingut i del missatge que contenen.

L’aperitiu, a dos quarts de tres, és aquest primer acte conjunt, i distés, que permet una conversa propera, el retrobament i la salutació informal de veïns, familiars i amics que ens apleguem al voltant d’una taula variada de productes molt temptadors i d’una beguda, fresca, que s’agraeix; el tendal, acabat de col·locar unes hores abans, ens resguarda d’un sol de migdia potent però, amb la incertesa d’un temps canviant, segons les prediccions.
A dos quarts de quatre, és el moment de seure a taula, i gaudir de l’àpat principal; uns plats cuinats, com en darreres ocasions, per “Cal Estripet” de Santa Coloma, amb una varietat prèviament seleccionada entre : pops, o romesco, o pollastre amb gambes, o tall lligat de llom què, ordenadament, es va repartint a l’exterior del local, per en Jordi i l’Encarna.

Uns plats d’amanida, ceba i tomàquet, repartits entre les taules conviden a degustar, amb calma, un dinar de germanor, que fa sentir quelcom que ens uneix i aquesta identitat i sentiment que ens hi aplega.
Tallades de meló i síndria, un gelat, i el cafè ajuden a arrodonir la conversa i la sobretaula, a l’espera del ball de tarda; a un quart de sis, just quan els components de l’Orquestra Charlotte, estaven a mig muntar els aparells, focus i demes estris… els hi vàrem fer veure els núvols que s’apropaven, i podien donar a entendre una pluja propera però, les nostres recomanacions, no varen esser escoltades i pocs minuts després, ells mateixos, amb l’ajuda d’altres assistents, ho varen desmuntar tot, i el ball va començar a l’interior del local social.

Era la primera vegada què aquesta formació musical, actuava en una de les nostres activitats i. el resultat, fou un ball animat, participatiu, i amb una selecció de peces variades i ballables, que ho van animar.
Si la societat en general està canviant, la Cirera també està en un procés de canvi generacional, un canvi profund més enllà del propi de l’edat de les generacions, i es produeix entre una generació minvant que ha conviscut en unes cases, en un nucli reduït, i amb unes feines feixugues, i moltes limitacions, amb una generació nova que s’acosta a la Cirera per a gaudir de l’espai, però que l’entén complementari al de la casa principal i lloc on resideix, o estudia.

Aquest canvi de chip, fa que espais com l’església, que han estat el lloc on s’han viscut els moments més importants de la vida del poble, avui estiguin en un procés de deteriorament, i no es tingui la iniciativa de redreçar-ho.
Hi ha una entrada, posterior a aquesta, on es fa esment de la pèrdua de participació e implicació en aquestes tasques comuns, on tothom hi podia participar i que ara externalitzem, com ara la neteja de l’església, la preparació dels remets de la festa major, decidir el plat principal que tots compartiríem…

Aquesta transició, mai vindrà compassada perquè, en el nostre ritme de vida, hi ha molts factors que no valorem o controlem (malalties, accidents…); cal mantenir, de forma permanent, la descoberta de La Cirera, del què és i del que no podem renunciar-hi, perquè les noves generacions ho valorin, al igual que nosaltres, i molts dels avantpassats que varen viure, i veure aquest paisatge, que ens continua seduint…