Imatges a l’altar de La Cirera : Sant Roc a la dreta de Santa Maria de La Cirera…

Fa uns mesos vaig coincidir amb uns visitants que estaven a l’esgl´ésia de La Cirera; entre converses i comentaris, es van fixar en l’imatge (a la dreta de Santa Maria), i fer-nos adonar què, aquella imatge era la de Sant Roc, fet que ho ratifica tant la seva indumentària, com el gos al seu peu, o les conces de pelegrí. Semblaria lògic què, aquesta presència tant principal, al retaule de l’altar, no comportés alguna significació especial, però no recordo haver trobat res que ho ratifiqui.
La festivitat de Sant Roc, es el dia 16 d’agost, un dia següent de la nostra festa principal de La Cirera.
Però qui era Sant Roc ? : Va nèixer a Montpeller (ara França, però en el moment del seu naixement pertanyia al Regne de Mallorca), a finals del segle XIII (1295), o a principis del segle XIV (1348) potser la més probable, segons les fonts consultades.

Va ser pelegrí a Roma (per això és un dels sants protectors dels pelegrins), en aquest camí va recórrer Italia i va anar curant els malalts de peste; va morir a la Llombardia, al poble de Voguera.
Hi ha alguns historiadors, com el belga Pierre Bolle, que dubten de la seva existència i que la llegenda, sobre aquest Sant, fos el resultat de l’adaptació d’altres tradicions; el mateix autor exposa la hipòtesi de que el terme “tempesta” i “pesta” podrien tenir el mateix origen, per la supressió de la primera part de la paraula.
La seva veneració es va anar creixent. a partir del segle XV i XVI, amb les diferents epid`èmies de peste; al 1477 a Venecia es va fundar una cofraria amb el seu nom i, aquesta advocació, es va anar extenent per la resta d’Italia, Alemanya i els Paisos Baixos. Hi ha pobles de Catalunya que fan festa, i aplecs, a aquest Sant, per la seva intercesió amb motiu d’epidèmies-

L’imatge de Sant Roc, es molt significativa, i és el resum d’una vida de dedicació als altres : el bastó amb la petxina de pereg´rí, el gos que li porta aliments a la boca, i li llepa les ferides de la lepra… Malgrat ser un Sant nascut al segle XIV o XV, la seva vida s’ha vestit de llegenda, i de segur que al ser un Sant nascut en territori català, en va fer crèixer l’advocació…
Hauria d’estar present, i vigent, aquesta advocació envers una pandèmia que ens ha deixat colapsats, tancats a casa, i el patiment de quasi tres anys, amb milers de victimes : molts veïns i coneguts han estat als hospitals durant temps i amb simptomes que, potser, quedaran com permanents. La pandèmia de fa uns anys, ens ha demostrat la nostra vulnerabilitat, amb unes condicions de vida, habitatge i coneixement que no tenen res a veure, amb les dels veïns de fa uns quants segles, sense coneixements del que era, ni de com hi podien fer front…

Una altra epidèmia mundial, la verola del mico, pot està esclatant al mig de l’Africa, i convertir-se en un altra malson : l’intercessió de referents catòlics com Sant Roc, poden continuar vigents…

P.D. Un estudi de la UAB recent ha descobert alguns enterraments i certificat que al segle XIV ja va arribar una epidèmia de peste a les zones interiors de Catalunya, trobats al Castell de Besora (any 1348).
Entre 1647 i 1653, hi va haver una peste que va ocasionar 60.000 morts a Catalunyam que va afectar gran part dels països de la Mediterrània i, ciutats com Sevilla, gairebé van perdre quasi la meitat dels seus habitants