Els dimecres, acostumo a anar a comprar al mercat de Parets del Vallés, per proximitat i per el coneixement que tinc amb els titulars de les parades, on sempre hi trobo la fruita i verdura per la setmana.
Aquest darrer dimecres, mentre feia la fotografia per acompanyar aquesta entrada hi havia, davant d’aquest cor metàl·lic que recull els taps de plàstic, unes senyores que comentaven no haver portat el taps recollits…

Als que tenim uns anys el reciclatge és quelcom que ens ha acompanyat en la nostra vida : recordo encara què de ben joves, en les diades posteriors a les dates nadalenques, a les escoles, es recollien les ampolles de cava, i tots els alumnes hi aportàvem les que s’havien utilitzat a casa (els moments no donaven per molt, però la suma de totes feia un bon volum) I encara, si allargo la memòria, recordo que, a la Plaça Vallés de Sabadell, hi havia un drapaire, que comprava el paper de diari…
Però més enllà d’aquest petit gest de guardar els taps a casa, per desprès, emplenar aquest recipient, també ha estat una font singular d’accions solidaries, per recollir fons i, totes les accions, eren prou bones per als fins que es demanaven.

Ara, amb la normativa europea, que uneix el tap a l’ampolla i en dificulta el seu us, algunes accions solidaries han quedat orfes d’una ajuda “simbòlica”, per fer caixa i ajudar a fer possible algunes activitats.
Quan vaig al container groc, de recollida d’envasos, una gran majoria d’ells tenen el corresponent tap… més enllà de la seva recollida, desconec quin és el tractament que es dona a aquest reciclatge (en part per la varietat del seu contingut : llaunes de conserves, llaunes de refresc, tetra-brics, plàstics, bosses i altres envasos…).

Però, lo important, es mantenir la lluita per que el contenidor groc, esdevingui també la nostra resposta, potser minsa i de poc efecte, però es la contribució individual que podem fer per mantenir el planeta i, a la vegada, ajudar a aquestes entitats, i persones, que vetllen per a una societat millor a aconseguir les seves fites.
I ajudem amb el nostre exemple, a mantenir aquest compromís amb la natura, amb menys deixalles, i a fer que el reciclatge de les nostres deixalles, tingui l’aprofitament, reutilització o destrucció amb el mínim de contaminació… i per a les noves generacions.

P.D. Des de què vaig fer la fotografia d’aquesta entrada he vist que, la gàbia on es dipositen aquests taps, s’ha emplenat més del que era habitual; desconec si pot tractar-se d’una millor sensibilitació cap a les entitats receptores, o d’una manca de buidatge…