En qualsevol agrupació humana sempre hi han persones referents : aquelles que, per una sèrie de factors, son valorades, per el seu tarannà, per les seves vivències o experiència, per ser considerades i respectades per tothom, o per afavorir les relacions veïnals. Acostumen a ser persones que s’impliquen en els afers col·lectius, parlant amb un veí o altra, persones de consens, que ofereixen serenor i confiança…
També hi ha persones que hem conegut, de sempre, potser més dedicades al tràfec diari, i a les feines del camp, que no pas a fer la xerrada, i potser amb una salutació curta, també els identifiquem amb el nostre entorn, i veïnatge…

En una comunitat petita, tots ens creuem per el carrer Major de La Cirera l’únic que, anem on anem, hi hem de passar-hi, i tots som importants : en els moments de festa, en aquells més sentits, acompanyant a la família en altres moments, amb el retrobament i salutació del dia a dia…
Totes aquestes persones que he esmentat son vitals per a fer que, les comunitats e indrets, esdevinguin espais vius, de veïnatge actiu i sincer, de compartir els neguits i preocupacions.

Ho feien abans, traient la cadira, al capvespre, per gaudir de la marinada, del final d’una jornada feixuga, tots junts, grans i petits : uns jugant, d’altres fent la xerrada, cantant, o fumant…
No podem perdre el sentit de veïnatge, no podem deixar que la tecnologia ens agafi aquests espais de xerrada i cotinuem fent que, el carrer, continuï essent aquest element de cohesió, de convivència i d’amistat que sempre ha estat.

Podem tenir Internet al poble, per suposat…però no per perdre aquests espais…