Una fotografia de Venecia, i un dels racons més reconeguts de la ciutat : El Gran Canal…; un espai on hi circulen turistes, treballadors, gent de pas i on, aquestes illes de cases, separen de la convivència dels residents que hi viuen tot l’any, i d’aquests lligams d’identitat que haurien de poerviure…

Cada vegada més, ens allunyem dels nostres veïns : del que els hi passi i de qui son; una bona part d’aquests pisos i cases estan ocupats per persones que viuen soles, amb problemes de mobilitat.
En pocs anys, la nostra societat, ha passat de viure, i compartir, les festes del poble, a la comoditat de que ho té tot a prop i a domicili. Però això no pot ser tot : hem de reivindicar el rol de veí, com a persona que pot valorar, i ajudar, o comunicar a qui ho pugui resoldre, aquelles incidències de la vida quotidiana.

Però la societat actual també es molt conflictiva, i a algunes cases hi han entrat els crits, la violència, o el maltractament, fets que potser no son difosos fins que algun fet lamentable, ho fa noticia.
Amb l’edat cada situació del dia a dia es fa més feixuga : el trasllat de la compra, la visita al metge, els desplaçaments, les avaries elèctriques, els perills de les estafes, la burocratització de moltes gestions o l’ús, més obligat, d’utilitzar caixers…

Un veí que pot venir a fer una ullada, o a fer conversa, a ser mutualment útils, i moltes vegades animar l’un a l’altra, amb l’excusa d’alguna activitat al poble.
Qui millor que un veí, que ens coneix d’anys, per valorar si ens manca res de les mínimes condicions bàsiques per estar còmodes a casa, i a la vegada ser un referent, sobre com abordar qualsevol entrebanc.

Quan han d’intervenir els serveis socials o d’emergència, algunes situacions no tenen solució… cal que hi hagi un consens sobre l’atenció a veïns desvalguts en situacions límits de vulnerabilitat.
Segurament es pot pensar que això podria representar una interferència respecte de la llibertat individual, però la cura e interès per la salut i del com es troba el nostre veí, hauria de ser un dels trets ciutadans que ens diferenciés; o la pregunta podria ser : si vosaltres estiguéssiu en una situació semblant, no valorarien positivament que algú proper s’interessés per vosaltres ?.

Hauríem de tenir, a ma, un llistat dels serveis més directes on adreçar-nos dels departaments de les nostres administracions, de les seves funcions i cobertures i, si algun dia hi haguéssim de trucar-hi, tenir el convenciment de que la solució que individualment no li podem oferir, almenys els departaments especialitzats vetllaran per la cura i atenció de les necessitats de qui ho necessita.

Un refrany català diu : val més tenir un veí a la porta, que un parent a Mallorca…