Poques històries poden condensar l’esperit d’una ciutat que creix amb molta pressió demogràfica, amb moltes mancances d’habitatge, d’un desbordament municipal, de la urbanització dels turons propers, amb edificacions, la majoria d’autoconstrucció i amb pocs recursos, i amb una forta limitació dels serveis bàsics…
Si, vivien a Barcelona, al seu terme però, no gaudien dels serveis de la gran ciutat a la que pertanyien : carrers amb fortes pendents, sense una xarxa comercial o establiments, manca d’escoles o de transport, la vida ciutadana oferia poques comoditats…; això es suplia amb una forta vinculació veïnal i una solidaritat compartida; moltes vegades, van ser els propis veïns que, detraient hores d’esbarjo i de la família varen ajudar a fer que, alguns espais comunitaris, tinguessin una identitat de barri, i de convivència.

L’episodi del “47”, és el resultat del descontentament veïnal, perquè les mínimes peticions de transport fossin ateses : un desplaçament que es feia feixuc, per anar a treballar, per la compra, per anar al col·legi, o per les persones amb menys mobilitat.
Una voluntat sentida i compartida que té un nom i un any : Manuel Vital, 1978.
Un conductor d’autobús que vol demostrar que es pot arribar fins a molts indrets del barri, en contra de l’opinió de l’Ajuntament de Barcelona que no veu que l’autobús arribi per carrers amb forta pendent i sense asfaltar, i on no s’hi potdria circular (segurament més com un estalvi de recursos, que no pas per una verificació) i ell agafa un autobús i ho demostra. Aquest fet ratifica com la coincidència de situacions impopulars o injustícies fa cohesionar el barri i fer que es converteixi en un projecte e il·lusió col·lectiva.

El “47” es una pel·lícula per veure, segurament, molt més apte per als espectadors que superem uns anys i podem apropar-nos a aquesta realitat viscuda però, també, un exemple per a les noves generacions, en el sentit de que la societat i el barri l’hem de fer entre tots, i mirant per tots…

Per això no podem oblidar aquella Barcelona, aquelles ciutats i pobles, les seves condicions de vida i de lluita veïnal i sindical, per agrair l’esforç de tots ells.

Comentario de Andrés Arconada a “El Economista”…

Comentario del Director de la pel.lícula, Marcel Barrera…