Una de les definicions de crim diu : “…violació greu de la llei moral…”; no estem parlant d’una mort física, sino del trencament de projectes, per raons de difusió d’informació parcialitzada, del rumoreig intencionat amb o sense base real, de campanyes electorals on tot s’hi val, o l’implicació personal en alguna candidatura o projecte polític, de persones conegudes.

Hem assistit, en darreres eleccions, a la desaparició de l’escena política d’un nombre de caps de llista i polítics què, malgrat els seus compromisos electorals, han optat per la renúncia, o la no acceptació; caldria fer una recerca, cas per cas, de les motivacions que ho han provocat. La imaginació ens pot fer parlar en veu alta, i veure quines podrien haver estat aquestes possibles circumstàncies

1. La participació en un procés electoral, comporta un desgast que no sempre tothom coneix : la difusió pública en fulletons i posters, o en els mitjans de comunicació, té un desgast important a nivell personal, però també s’esta subjecte a la desqualificació, o al comentari fàcil dels adversaris.
2. Cal esbrinar, en primer lloc, si aquesta renúncia ho ha estat per motius personals (que cal respectar i que han de quedar en l’intimidat del candidat), motius econòmics (si no s’ha entrat a formar part d’algun òrgan executiu, no ha una remuneració per al resta d’integrants), motius d’estratègia (recol·locació del candidat en alguna altra funció o d’incorporar-se a alguna nova convocatòria d’eleccions…).
3. El no assoliment dels objectius (potser mal calculats), en el sentit de tenir un nombre suficient de regidors per tenir un rol clau en la futura governabilitat d’una administració i, al no havent-ho aconseguit, els propers quatre anys podrien ser durs, sense percebre recursos de la formació, sense la possibilitat de negociar propostes, o de fer accions conjuntes amb altres partits.
4. Una altra possible circumstància seria què, els membres de l’equip del candidat (els components de la llista) no estiguessin cohesionats, per la rapidesa en la definició i preparació de la mateixa, del seu encaix, la manca de coneixement de treballar en comú, la seva distribució paritària… ; tot això podria fer què hi  haguessin discrepàncies inicials que fessin difícil la coordinació del grup, i el seu treball intern (entre ells i amb el portaveu), que hauria d’argumentar els diferents posicionaments.
5. També hi han situacions personals allò que moltes vegades se’n diu la química o l’empatia envers els adversaris electorals, que després de les eleccions s’han de trobar en la defensa comuna dels veïns, influenciades per tàctiques, atacs, desqualificacions, i altres situacions (que sembla estiguin permeses en període electoral), i que poden cremar tarannàs, ideals i bones voluntats.
6. Hi ha també una sensació de mercadeig, que ajuda a una desafecció del ciutadà amb els polítics i on, els interessos de partit, van per davant dels interessos dels territoris i, el poder, promou o fa caure a les persones, amb independència de la seva vàlua.
7. També hi ha una lluita silenciada de poder dins de les formacions politiques, que limita molt la capacitat i la llibertat de moviment dels candidats.

Però també aquesta participació política quedarà patent als diaris i mitjans, i també a nivell personal (per l’esforç i dedicació en uns dies de campanya molt intensos) potser descoratjadors, tant per al candidat com per l’equip què, en el mateix període, ha recolzat aquest treball.

Una d’aquestes darreres eleccions, ens han deixat una “frase cèlebre”, d’en Xavier Trias en aquest treball soterrat dels partits, per a aconseguir un poder què, si no es a favor dels ciutadans, no té res de noble; gaudir de la vida, dels nostres moments en família i amics, i de compartir els de treball i consens amb la resta de la societat han de se-ho per fer-la avançar col·lectivament : una altra cosa és el què, molt sincerament, podem pensar molts de nosaltres, amb qui ens sentim solidaris…
Però també el món de la “xafarderia” del que fan, o els hi passa als altres, tot allò què és mediatitza de la part més feble del ser humà (les contradiccions, les infidelitats, les noticies capgirades que no ho son…) tot un món que viu de les misèries i desgràcies de la gent, que potser admirem, o en coneixem el que fa… exposats permanentment al debat periodístic és, fins hi tot, normal que les reaccions no siguin sempre les més oportunes; tot això pot afectar a la seva reputació professional, especialment en personatges no coneixedors d’aquest entorn…

Si fem una ullada al passat recent de les convocatòries electorals, veurem com gent molt vàlida ha tornat a retrobar el seu camí professional fora d’aquest àmbit.