M’ha semblat oportú, contrastar el significat, i contingut, d’aquestes tres paraules i, de com ens podem ajudar en la nostra via diaria :

Qüestionar : És una tècnica que sempre he fet servir professionalment, i la definiria com el procediment per el qual evaluem sí una acció, treball o funció, continuem tenint validesa, més enllà de que estigui en funcionament, des de fa temps. Aquesta valoració, argumentada, ha de fer veuren’s si la mateixa aporta amb una utilitat, si pot haver estat superada per altres procediments, protocols o mitjans tecnològics.
La resposta pot ser doble; si continua essent vàlida, així s’ha de fer constar i mantenir-la. Si per contra és negativa cal raonar el motiu, proposar aquelles modificacions que calguin, per mantenir la seva validesa, o descartar-la.
En aquest procés de debat hi han de participar les persones implicades per part de l’empresa o entitat i, els consultors auditors per l’altra, amb el consens de tothom per millorar el que calgui.

Criticar : Seria una tendència a fer valoracions de fets i conductes, generalment amb caire desfavorable, potser fins i tot percebre que no es fa res be.
El mot admet altres connotacions no tant negatives : per exemple el crític teatral, de cinema o d’art, que valora les obres i peces, segons el seu criteri per un mitjà de comunicació, la masa crítica, en fisica, que seria la quantitat minima d’un producte perque esdevingui perillosa, o una situació de gravetat.
En general es poden distinguir dues clases de crítica : la objectiva que fa la valoració amb criteris definits, i la subjectiva que es l’opinió on també hi intervé un criteri personal.
En part, també podria assimilar-se a “opinió”

Sentit crític : És la capacitat, que té la persona humana, per discernir i analitzar, de forma racional un criteri per evaluar l’informació, les idees, i  com decidir; pertany a l’àmbit personal, i és valid per a la majoria de circumstàncies en les quals hem d’adoptar una decisió